{"id":1097,"date":"2020-03-21T20:10:18","date_gmt":"2020-03-21T19:10:18","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1097"},"modified":"2020-03-21T20:10:18","modified_gmt":"2020-03-21T19:10:18","slug":"5-1-la-secularitzacio-de-lestat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/5-1-la-secularitzacio-de-lestat\/","title":{"rendered":"5.1. La secularitzaci\u00f3 de l\u2019Estat"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Es va concretar en la consideraci\u00f3 del divorci com una instituci\u00f3 civil i  en les disposicions que regulaven l\u2018estatus de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica en  el nou Estat. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019aprovaci\u00f3 del matrimoni civil i en el reconeixement del divorci, ja reconeguts des de feia d\u00e8cades a altres pa\u00efsos europeus, era una exig\u00e8ncia de les classes urbanes m\u00e9s progressistes que confrontava amb el car\u00e0cter sagrat i la indissolubilitat del matrimoni que sostenia l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La periodista Carmen de Burgos, hist\u00f2rica defensora p\u00fablica del divorci, va veure com, amb el seu reconeixement en els articles 15 i 43 de la Constituci\u00f3, s\u2019aconseguia millorar la condici\u00f3 de moltes dones, sotmeses a unes capitulacions matrimonials desiguals en favor dels homes. Era l\u2019inici del reconeixement de la igualtat civil amb els barons, que s\u2019ampliava a altres \u00e0mbits laborals i pol\u00edtics. La <strong>regulaci\u00f3 de l\u2018estatus de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/strong> en el nou Estat (articles 26 i 27 de la Constituci\u00f3) es va concretar en un conjunt de <strong>mesures laiques<\/strong> que pretenien acabar amb els privilegis civils, econ\u00f2mics i socials que l\u2019Estat havia reconegut a l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que, a trav\u00e9s de la seua xarxa d\u2019escoles religioses i el control dels plans d\u2019estudi, havia adoctrinat la societat espanyola en els valors m\u00e9s tradicional durant generacions. La seua redacci\u00f3 van provocar grans debats i tensions. La <strong>llei de Confessions i Congregacions religioses<\/strong> (juny, 1933), que no va entrar en vigor, va concretar el que s\u2019anunciava a la Constituci\u00f3: &nbsp; <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>\u201c(&#8230;) les confessions religioses seran considerades com associacions\nsotmeses a una llei especial\u201d, <\/li><li>\u201cL\u2019Estat (&#8230;) no mantindr\u00e0, afavorir\u00e0, ni socorrer\u00e0 econ\u00f2micament a\nles esgl\u00e9sies, associacions i institucions religioses (&#8230;). Una llei especial\nregular\u00e0 la total extinci\u00f3, en un termini m\u00e0xim de dos anys, del pressupost del\nclergat\u201d.<\/li><li>\u201cLa incapacitat d\u2019adquirir i conservar (&#8230;) m\u00e9s b\u00e9ns que els que es\ndestinen (&#8230;) al compliment directe dels seus fins\u201d.<\/li><li>\u201cProhibici\u00f3 d\u2019exercir la ind\u00fastria, el comer\u00e7 o l\u2019ensenyament\u201d.<\/li><li>\u201cSubmissi\u00f3 a totes les lleis tribut\u00e0ries del pa\u00eds\u201d.<\/li><li>\u201cEl cementeris seran sotmesos exclusivament a la jurisdicci\u00f3 civil\u201d.<\/li><li>\u201cTotes les confessions podran exercir els seus cultes privadament. Les\nmanifestacions p\u00fabliques de culte hauran de ser (&#8230;) autoritzades pel Govern\u201d.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La q\u00fcesti\u00f3 religiosa va suposar una important crisi en el primer govern\nde la Rep\u00fablica quan Alcal\u00e0 Zamora i M. Maura van presentar la seua dimissi\u00f3. &nbsp;L\u2019expressi\u00f3 \u201cEspanya ha deixat de ser\ncat\u00f2lica\u201d, pronunciada per Aza\u00f1a amb ocasi\u00f3 del debat constitucional quan\nva defensar una redacci\u00f3 m\u00e9s moderada dels articles en discussi\u00f3 front a la\ndefensada per socialistes, radical-socialistes i radicals, va passar a ser el\ns\u00edmbol del car\u00e0cter \u201canticlerical\u201d de la Rep\u00fablica a ulls dels cat\u00f2lics. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El <strong>clericalisme<\/strong> de part important de l\u2019opini\u00f3 cat\u00f2lica i de la dreta xocava amb l\u2019<strong>anticlericalisme<\/strong> de molts republicans i grups populars. Nom\u00e9s proclamada la Rep\u00fablica, la pastoral del cardenal Segura \u2013Primat de Toledo- contra de les primeres mesures secularitzadores de la Rep\u00fablica va mostrar el sentir d\u2019una part important de l\u2019Esgl\u00e9sia espanyola. Aquesta acci\u00f3 li va suposar l\u2019expulsi\u00f3 del pa\u00eds, negociada amb e papat, partidari de no oposar-se\u2019n tan directament al govern republic\u00e0, en la l\u00ednia del m\u00e9s conciliador Vidal i Barraquer \u2013cardenal de Tarragona-. Als pocs dies (11-13 de maig de 1931) esclatava a Madrid, Val\u00e8ncia i altres capitals provincials i poblacions del sud-est i sud peninsular una viol\u00e8ncia anticlerical concretada en la crema de 100 convents i institucions religioses, davant les quals les forces de l\u2019ordre no van actuar amb la contund\u00e8ncia requerida per M. Maura, ministre de governaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"> Mesos despr\u00e9s, el bisbe Isidro Gom\u00e0 \u2013successor de Segura en la seu toledana-&nbsp; en la \u201cDeclaraci\u00f3 de l\u2019Episcopat\u201d (maig, 1933) va tornar a qualificar \u2013pr\u00f2xima l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei de Confessions i congregacions religioses\u2013 la legislaci\u00f3 religiosa de la Rep\u00fablica com un \u201cdur ultratge als drets divins de l\u2019esgl\u00e9sia\u201d. L\u2019execuci\u00f3 de 34 religiosos en el marc de la revoluci\u00f3 asturiana d\u2019octubre de 1934 va ser una altra manifestaci\u00f3 d\u2019anticlericalisme de les classes populars, que veien en l\u2019esgl\u00e9sia i en els seus representants un puntal de l\u2019opressi\u00f3 que denunciaven. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Es va concretar en la consideraci\u00f3 del divorci com una instituci\u00f3 civil i en les disposicions que regulaven l\u2018estatus de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica en el nou Estat. L\u2019aprovaci\u00f3 del matrimoni civil i en el reconeixement del divorci, ja reconeguts des de feia d\u00e8cades a altres pa\u00efsos europeus, era una exig\u00e8ncia de les classes urbanes m\u00e9s progressistes &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/5-1-la-secularitzacio-de-lestat\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">5.1. La secularitzaci\u00f3 de l\u2019Estat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1051,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24,25],"tags":[],"class_list":["post-1097","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ii-republica","category-reaccio-democracia-i-reaccio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1097"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1097\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}