Responia a l\u2019acord del Pacte de Sant Sebasti\u00e0 que reconeixia l\u2019autonomia pol\u00edtica dels territoris lim\u00edtrofes que aix\u00ed ho reclamaren en refer\u00e8ndum, reivindicaci\u00f3 forta a Catalunya. <\/p>\n\n\n\n
El proc\u00e9s de\nconformaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019una identitat catalana, que arrencava de finals del\nsegle XIX, es concretava en projectes de diferent vinculaci\u00f3 amb l\u2019Estat\nEspanyol. El 1914 es creava la Mancomunitat de Catalunya, dissolta per Primo de\nRivera el 1924. La repressi\u00f3 del catalanisme no va impedir que a les portes del\ncanvi de r\u00e8gim sorgiren a Catalunya nous partits que q\u00fcestionaven fortament el\nmarc territorial de l\u2019Estat. El triomf aclaparador d\u2019Esquerra Republicana de\nCatalunya \u2013constitu\u00eft el 1930\u2013 en les eleccions d\u2019abril de 1931 va permetre que\nFrancesc Maci\u00e0 proclamara el 14 d\u2019abril la Rep\u00fablica Catalana dins la\nFederaci\u00f3 de Rep\u00fabliques Ib\u00e8riques<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n La ruptura pol\u00edtica\nque implicava aquesta declaraci\u00f3 va obligar a una negociaci\u00f3 del Govern\nProvisional, que va enviar als dos ministres catalans dels seu govern i a\nFernando de los R\u00edos, amb el govern de Maci\u00e0, perqu\u00e8 s\u2019atenguere als acords del\nPacte de Sant Sebasti\u00e0. L\u2019acord va conduir al reconeixement d\u2019una\nGeneralitat provisional<\/strong> (17 d\u2019abril) amb un govern i una diputaci\u00f3 en\nrepresentaci\u00f3 dels municipis catalans, que elabor\u00e0 un projecte d\u2019Estatut\nd\u2019Autonomia (l\u2019Estatut de N\u00faria) que seria sotm\u00e8s a refer\u00e8ndum el 2 d\u2019agost amb\nuna participaci\u00f3 del 75% del cens i uns vots afirmatius del 99%. Les dones,\nmobilitzades i sense vot aleshores van aconseguir 400.000 signatures de suport.\nL\u2019Estatut era molt ambici\u00f3s, partint de la declaraci\u00f3 de Catalunya com un Estat\ndins de la Rep\u00fablica Espanyola. La presentaci\u00f3 posterior en les Corts de la\nRep\u00fablica va suposar intensos debats i un retall considerable.<\/p>\n\n\n\n La Constituci\u00f3 de\n1931 va establir que \u201cLa Rep\u00fablica constitueix un Estat integral, compatible\namb l\u2019autonomia dels Municipis i les Regions<\/strong>\u201d (article 1). En articles\nposteriors es referia als Estatuts i a les compet\u00e8ncies pr\u00f2pies de l\u2019Estat, les\nsusceptibles de ser transferides i les que corresponien a les regions. Quan\nl\u2019Estatut de Catalunya va arribar al Congr\u00e9s els debats van ser molt intensos i\nvan provocar fortes r\u00e8pliques entre les dretes que consideraven que s\u2019atacava\nla unitat territorial de l\u2019Estat. Llu\u00eds Companys<\/strong>, d\u2019Esquerra\nRepublicana, va aconseguir protagonisme en la defensa de l\u2019Estatut de N\u00faria\nque, finalment va ser molt retallat, abans de ser aprovat el setembre de 1932,\ndespr\u00e9s del tancament de files provocat entre els republicans davant l\u2019intent\nde cop d\u2019estat de Sanjurjo, setmanes abans.<\/p>\n\n\n\n Les forces\ntradicionalistes basques triomfants en el Pa\u00eds Basc i Navarra van aprovar l\u2019Estatut\nd\u2019Estella<\/strong>, aprovat per la major part del municipis, que no va ser aprovat\nper les Corts pel seu car\u00e0cter clerical i antirepublic\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Responia a l\u2019acord del Pacte de Sant Sebasti\u00e0 que reconeixia l\u2019autonomia pol\u00edtica dels territoris lim\u00edtrofes que aix\u00ed ho reclamaren en refer\u00e8ndum, reivindicaci\u00f3 forta a Catalunya. El proc\u00e9s de conformaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019una identitat catalana, que arrencava de finals del segle XIX, es concretava en projectes de diferent vinculaci\u00f3 amb l\u2019Estat Espanyol. El 1914 es creava la … Sigue leyendo 5.4. L’organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1054,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24,25],"tags":[],"class_list":["post-1109","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ii-republica","category-reaccio-democracia-i-reaccio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1109"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1109\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}