{"id":1112,"date":"2020-03-21T20:30:25","date_gmt":"2020-03-21T19:30:25","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1112"},"modified":"2020-03-21T20:30:25","modified_gmt":"2020-03-21T19:30:25","slug":"5-2-la-reforma-de-lexercit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/5-2-la-reforma-de-lexercit\/","title":{"rendered":"5.2. La reforma de l&#8217;ex\u00e8rcit"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aza\u00f1a va ser l\u2019art\u00edfex \u2013des de la cartera de Guerra que va assumir i  retenir durant la seua estada en el govern\u2013 de la reforma de l\u2019ex\u00e8rcit,  que va trobar en l\u2019estament militar un profund rebuig.  <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La\nreforma de l\u2019ex\u00e8rcit era una necessitat llargament sentida pels governs\nliberals de la monarquia, que van presentar algunes propostes que no van eixir\nendavant, i per la dictadura, que va atendre a canvis superficials. La\nRep\u00fablica va considerar la reforma una necessitat inexcusable, guiada per dos\nobjectius:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>evitar que els militars foren un entrebanc a la instauraci\u00f3 i a la\nperviv\u00e8ncia de la Rep\u00fablica i<\/li><li>modernitzar organitzativament i t\u00e8cnica les forces armades.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El\ncar\u00e0cter corporatiu i olig\u00e0rquic de l\u2019ex\u00e8rcit, els interessos confrontats de\nl\u2019estament militar i les interfer\u00e8ncies de la Corona eren seriosos obstacles a\nsuperar. La desfeta de Cuba i les accions militars a Marroc van accentuar els\nproblemes interns i van <strong>convertir l\u2019ex\u00e8rcit en un<\/strong> <strong>problema pol\u00edtic<\/strong>,\ndemostrat cruament amb el cop d\u2019Estat de Primo de Rivera. La Dictadura que va\nseguir va agreujar la divisi\u00f3 interna i, tot i que la pacificaci\u00f3 de Marroc va\nllevar una font de conflictes a la monarquia i al r\u00e8gim, va mobilitzar els\nmilitars en accions pol\u00edtiques d\u2019oposici\u00f3, primer contra els governs de la\nmonarquia, despr\u00e9s contra el dictador.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La\n<strong>derogaci\u00f3 dels privilegis militars en l\u2019estructura estatal<\/strong> va ser\ndecisiva per a erosionar la influ\u00e8ncia pol\u00edtica de l\u2019estament militar. La\njust\u00edcia militar es va reduir a l\u2019\u00e0mbit castrense (es va derogar la Llei de\nJurisdiccions de 1906) i es va reformar tota la seua administraci\u00f3. L\u2019Acad\u00e8mia\nGeneral Militar de Saragossa, creada el 1927 com a centre de formaci\u00f3 conjunta\nde tots els cossos de l\u2019ex\u00e8rcit, es va dissoldre per raons econ\u00f2miques i de\nracionalitzaci\u00f3 del sistema de formaci\u00f3 militar. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La\n<strong>modernitzaci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit <\/strong>partia dels principis de guerra defensiva i\nde rebuig de la guerra ofensiva, seguint el model franc\u00e8s. Tenia una vessant\norganitzativa i una altra de t\u00e8cnica, concretades en: <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La reducci\u00f3 del cos d\u2019oficials, mitjan\u00e7ant la jubilaci\u00f3\nanticipada dels oficials que ho demanaren \u2013deu mil s\u2019hi van beneficiar\u2013, amb la\nqual es pretenia reduir l\u2019enorme desproporci\u00f3 entre comandaments i tropa. <\/li><li>La renovaci\u00f3 del material militar i de les instal\u00b7lacions, m\u00e9s\nsobre el paper que efectiva, donada la delicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica del moment,\nsota els efectes de la Gran Depressi\u00f3 de 1929. Els pressupostos es van reduir\ngradualment i sols l\u2019aviaci\u00f3 es va veure beneficiada de majors&nbsp; inversions<\/li><li>La reorganitzaci\u00f3 del cos militar, amb la integraci\u00f3 en una\nescala \u00fanica dels nous oficials i la creaci\u00f3 d\u2019un cos de suboficials procedents\nde la tropa, la reducci\u00f3 del nombre d\u2019unitats existents i la reorganitzaci\u00f3 de\nl\u2019organigrama militar.&nbsp; <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Entre\nles reformes dels cossos armats, la creaci\u00f3 del <strong>Cos de carabiners<\/strong>\nresponia a la necessitat de la Rep\u00fablica de comptar amb un nou cos\nespecialitzat, deslligat de la mil\u00edcia, que compartir\u00e0 amb la Gu\u00e0rdia Civil\nl\u2019ordre p\u00fablic ciutad\u00e0. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La\nreforma de l\u2019ex\u00e8rcit va trobar una <strong>oposici\u00f3 frontal en l\u2019estament militar<\/strong>,\nen tocar m\u00faltiples claus: ja fora per discrep\u00e0ncies amb els plantejaments\nte\u00f2rics, ja per erosionar l\u2019estatus pol\u00edtic dels militars, ja simple incertesa\nsobre les carreres personals, ja per ser objectes de repres\u00e0lies per\nresponsabilitats pol\u00edtiques passades, es van oposar als canvis. Ben aviat\nl\u2019oposici\u00f3 es va convertir en acci\u00f3 subversiva contra la Rep\u00fablica. Els\ngenerals significats en el cop d\u2019Estat de juliol de 1936, Sanjurjo \u2013cap\nde la Gu\u00e0rdia Civil, benefici aconseguit per haver donat l\u2019esquena a la\nmonarquia en revenja per la destituci\u00f3 de Primo de Rivera, va ser rebaixat en\nresponsabilitats despr\u00e9s dels esdeveniments d\u2019Arnedo\u2013 Mola\n\u2013represaliat&nbsp; i exiliat per ser el cap de\nla seguretat de l\u2019Estat durant la dictadura\u2013 i Franco \u2013destitu\u00eft com a\ndirector de l\u2019Acad\u00e8mia General Militar quan aquesta es va dissoldre\u2013 en van ser\nuns d\u2019ells. El general Sanjurjo va protagonitzar una primerenca intentona\ncolpista l\u2019agost de 1932, abans de fracassar i ser condemnat a mort, pena\ncommutada per Alcal\u00e0-Zamora.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aza\u00f1a va ser l\u2019art\u00edfex \u2013des de la cartera de Guerra que va assumir i retenir durant la seua estada en el govern\u2013 de la reforma de l\u2019ex\u00e8rcit, que va trobar en l\u2019estament militar un profund rebuig. La reforma de l\u2019ex\u00e8rcit era una necessitat llargament sentida pels governs liberals de la monarquia, que van presentar algunes &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/5-2-la-reforma-de-lexercit\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">5.2. La reforma de l&#8217;ex\u00e8rcit<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1052,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24,25],"tags":[],"class_list":["post-1112","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ii-republica","category-reaccio-democracia-i-reaccio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1112"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1112\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}