{"id":1116,"date":"2020-03-21T23:43:45","date_gmt":"2020-03-21T22:43:45","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1116"},"modified":"2020-03-21T23:43:45","modified_gmt":"2020-03-21T22:43:45","slug":"6-loposicio-al-bienni-republica-socialista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/6-loposicio-al-bienni-republica-socialista\/","title":{"rendered":"6. L&#8217;oposici\u00f3 al Bienni republic\u00e0-socialista"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La pol\u00edtica reformista republicana-socialista va trobar una <strong>oposici\u00f3 en quatre inst\u00e0ncies<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>L\u2019<strong>opini\u00f3 cat\u00f2lica <\/strong>\u2013que tenia\nen el diari \u201cEl Debate\u201d i en <strong>A. Herrera\nOria<\/strong> el seu vehicle d\u2019opini\u00f3- va veure com perdia la seua hegemonia\nideol\u00f2gica i posici\u00f3 social privilegiada i va manifestar ben prompte la seua\noposici\u00f3 a la Rep\u00fablica. La defensa del catolicisme i del clericalisme va ser\nl\u2019aglutinador de la dreta pol\u00edtica m\u00e9s conservadora i va facilita el sorgiment\nde la CEDA, la confederaci\u00f3 de partits que va mobilitzar a l\u2019opini\u00f3 cat\u00f2lica\ndurant el per\u00edode republic\u00e0. El punt de partida va ser Acci\u00f3 Nacional\n(abril, 1931), partit fundat en defensa d\u2019una societat fonamentada en la\nreligi\u00f3, la fam\u00edlia, l\u2019ordre, el treball i la propietat. En ell van confluir\ntotes les forces i ideologies no republicanes, des de mon\u00e0rquics i integristes\nfins \u201caccidentalistes\u201d (indiferents a la forma de govern). A 1932 \u2013abandonat\npels m\u00e9s reaccionaris- el partit va canviar de nom (Acci\u00f3 Popular) i va passar\na estar liderat per J.M. <strong>Gil-Robles<\/strong>,\nqui va promoure la fundaci\u00f3 de la CEDA (Confederaci\u00f3 Espanyola de Dretes\nAut\u00f2nomes, gener de 1933), que tenia com a punt program\u00e0tic fonamental la\nderogaci\u00f3 dels articles de la Constituci\u00f3 que tractaven la q\u00fcesti\u00f3 religiosa. A\nles eleccions municipals d\u2019abril de 1933 van aconseguir uns bons resultats,\nratificats en les eleccions generals de novembre de 1933, en convertir-se en el\npartit amb m\u00e9s escons.<\/li><li>Una important part de <strong>l\u2019ex\u00e8rcit<\/strong>,\nliderada pels africanistes, es va negar a assumir el nou paper que exigia la\nRep\u00fablica, mostrant amb el pronunciament fracassat del General Sanjurjo\n(agost, 1932) \u2013que havia estat destitu\u00eft per Aza\u00f1a com a Director de la Gu\u00e0rdia\nCivil arran de la repressi\u00f3 salvatge d\u2019una protesta popular pac\u00edfica a Arnedo\n(La Rioja) quan es va disparar indiscriminadament contra civils- la seua\nhostilitat cap a la Rep\u00fablica, dolguts per la p\u00e8rdua de protagonisme pol\u00edtic,\nla reestructuraci\u00f3 dels cossos militars i la derogaci\u00f3 de la Llei de\nJurisdiccions. Al desembre de 1933 es va fundar la UME (Uni\u00f3 Militar\nEspanyola), una clandestina agrupaci\u00f3 de militars opositors a les reformes,\nsolidaritzats amb els represaliats pel cop d\u2019estat. <\/li><li>Els partidaris <strong>mon\u00e0rquics\nalfonsins<\/strong> i <strong>integristes<\/strong> no van\nacceptar la Rep\u00fablica democr\u00e0tica i, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019integraci\u00f3 en Acci\u00f3\nPopular, van abandonar el partit per a reorganitzar-se org\u00e0nicament i\nideol\u00f2gica. Els alfonsins, partidaris del rei destronat, van fundar Renovaci\u00f3\nEspanyola (Goicoechea, febrer de 1933), amb una ideologia que oscil\u00b7lava\nentre un conservadorisme autoritari tradicionalista i un corporativisme\ntotalitari de nou encuny. Els carlins, hereus del carlisme hist\u00f2ric, van fundar\nla Comuni\u00f3 Tradicionalista. Els dos grups es van proposar acabar amb el\nr\u00e8gim per mitjans insurreccionals, ja fora mitjan\u00e7ant intervenci\u00f3 militar, ja\nper acci\u00f3 miliciana. <\/li><li>Les <strong>masses obreres mobilitzades<\/strong>\nper la CNT i l\u2019esquerra de l\u2019UGT \u2013insatisfetes per l\u2019abast i la lentitud de les\nreformes encetades- van provocar constants problemes d\u2019ordre p\u00fablic. En els principals\ncentres obrers del pa\u00eds \u2013Barcelona, Madrid, Val\u00e8ncia, conca minera asturiana i\nSevilla- i al camp andal\u00fas i extremeny anarquistes i marxistes van promoure\nvagues i ocupacions de finques, en un context de crisi econ\u00f2mica, mis\u00e8ria\ncamperola arrossegada durant d\u00e8cades, explotaci\u00f3 obrera i resist\u00e8ncia dels\nterratinents a l\u2019aplicaci\u00f3 de la Llei de reforma agr\u00e0ria. La llarga relaci\u00f3 es\npot concretar en:<\/li><\/ul>\n\n\n<ul>\n<li>Gener de 1932: Ocupaci\u00f3 de finques i matan\u00e7a de gu\u00e0rdies civils a Castilblanco (C\u00f2rdova); moviment llibertari de dos dies a l\u2019Alt Llobregat.<\/li>\n<li>Mar\u00e7 de 1932: control de la CNT pels l\u00edders llibertaris (Durruti i Garcia Oliver).<\/li>\n<li>Estiu i tardor de 1932: Vaga de telef\u00f2nica a tota Espanya, diverses vagues anarquistes a Sevilla, onada vaguista d\u2019Ast\u00faries (primera prov\u00edncia en nombre de vagues), incidents de Villa de don Fadrique (Ciutat Real); recurrents ocupacions de finques, robatoris de collites i destruccions de m\u00e0quines al sud peninsular.<\/li>\n<li>Gener de 1933: Insurrecci\u00f3 anarquista de Casas Viejas (Cadis), represaliada salvatgement.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Despr\u00e9s de les eleccions municipals de 1933 \u2013que van suposar un gran avan\u00e7 de la dreta- i Aza\u00f1a assetjat per l\u2019oposici\u00f3 i sense el suport ferm dels socialistes, Alcal\u00e1-Zamora va decidir atorgar la governaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Lerroux (Partit Republic\u00e0 Radical). En les eleccions generals de novembre de 1933 es va consolidar el canvi pol\u00edtic. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pol\u00edtica reformista republicana-socialista va trobar una oposici\u00f3 en quatre inst\u00e0ncies: L\u2019opini\u00f3 cat\u00f2lica \u2013que tenia en el diari \u201cEl Debate\u201d i en A. Herrera Oria el seu vehicle d\u2019opini\u00f3- va veure com perdia la seua hegemonia ideol\u00f2gica i posici\u00f3 social privilegiada i va manifestar ben prompte la seua oposici\u00f3 a la Rep\u00fablica. La defensa del &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/6-loposicio-al-bienni-republica-socialista\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">6. L&#8217;oposici\u00f3 al Bienni republic\u00e0-socialista<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1055,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24,25],"tags":[],"class_list":["post-1116","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ii-republica","category-reaccio-democracia-i-reaccio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1116","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1116"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1116\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1116"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1116"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1116"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}