{"id":1176,"date":"2020-03-21T14:20:56","date_gmt":"2020-03-21T13:20:56","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1176"},"modified":"2020-03-21T14:20:56","modified_gmt":"2020-03-21T13:20:56","slug":"2-les-bases-politiques-i-ideologiques-del-regim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/2-les-bases-politiques-i-ideologiques-del-regim\/","title":{"rendered":"2. Les bases pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques del r\u00e8gim"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El referent pol\u00edtic m\u00e9s pr\u00f2xim de la dictadura de Primo de Rivera va ser el r\u00e8gim de Mussolini, el dictador feixista que havia arribat al poder amb la mobilitzaci\u00f3 de milers de \u201ccamises negres\u201d desfilant per Roma, rebent de Victor Manuel III el govern del pa\u00eds, i aix\u00ed va ser presentat per Alfons XIII davant aquest en el viatge que ambd\u00f3s van realitzar a It\u00e0lia nom\u00e9s assumir el govern. Tanmateix, el r\u00e8gim de Primo de Rivera no va ser un r\u00e8gim feixista,\u00a0 va ser una dictadura inspirada en una amalgama d\u2019antiliberalisme, de principis del tradicionalisme cristi\u00e0, de paternalisme, de militarisme i de corporativisme. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La Dictadura va evolucionar des d\u2019una etapa de provisionalitat militar a\nuna altra d\u2019institucionalitzaci\u00f3 civil del r\u00e8gim a partir de l\u2019\u00e8xit militar del\ndesembarcament d\u2019Alhucemas (setembre de 1925), que va permetre la resoluci\u00f3 del\nproblema del Marroc. Entre els pol\u00edtics m\u00e9s significatius del r\u00e8gim hi eren el\ngeneral Mart\u00ednez Anido, responsable del l\u2019ordre p\u00fablic, J. Calvo Sotelo,\nprocedent del maurisme i responsable d\u2019Hisenda, i el general Sanjurjo, l\u00edder\ndels africanistes.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Va gaudir inicialment del <strong>suport\nexpl\u00edcit de la patronal catalana<\/strong> i de la <strong>simpatia o indifer\u00e8ncia d\u2019una part de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica<\/strong>. Prompte,\nper\u00f2, va trobar una oposici\u00f3 latent que, quan el r\u00e8gim es va voler\ninstitucionalitzar, va ser m\u00e9s activa.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Es r\u00e8gim es pot caracteritzar per:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Mancan\u00e7a d\u2019un text constitucional, tot i que a juliol de 1928 va presentar un projecte de \u201cConstituci\u00f3 de\nla monarquia espanyola\u201d, que no es va concretar en un text legal, rebutjat\n\u00e0mpliament per l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/li><li>Inexist\u00e8ncia de drets civils i pol\u00edtics, restant un ter\u00e7 dels dies de govern sota estat de guerra, limitant els\nmoviments dels ciutadans. El mateix manifest colpista anunci\u00e0 la creaci\u00f3 d\u2019un\ncos de policia ciutadana, el Somat\u00e9n \u2013mil\u00edcia tradicional del m\u00f3n rural catal\u00e0\u2013\nque es va voler implantar a tot l\u2019Estat, tot i que amb direcci\u00f3 militar.<\/li><li>Suspensi\u00f3 dels partits pol\u00edtics de la monarquia, tot creant-se un partit oficial del r\u00e8gim (mar\u00e7 de 1924), la \u201cUni\u00f3\nPatri\u00f2tica\u201d, que pretenia aglutinar al seu voltant a les forces socials\nfavorables.<\/li><li>Executiu requeient en un Directori\nde composici\u00f3 estrictament militar fins desembre de 1925 i de car\u00e0cter civil a\npartir d\u2019eixa data. Inicialment la presa de decisions va recaure exclusivament\nen el Dictador, com a President del Directori, per a despr\u00e9s generalitzar la\nfirma a la resta de ministres (juny de 1924).<\/li><li>Poder legislatiu suprimit, substitu\u00eft\nper una \u201cAssemblea Nacional Consultiva\u201d (setembre de 1927), elegida pel\nDirectori a trav\u00e9s d\u2019un complex sistema de representaci\u00f3 corporativa dividit en\ntres classes de diputats: els representats de les distintes corporacions de l\u2019administraci\u00f3,\nde la societat i de l\u2019Estat. Els primers procedien de les\nprov\u00edncies (cada una triava un diputat en representaci\u00f3 dels Ajuntaments, un\naltre de les Diputacions i un tercer de la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica provincial); els\nsegons eren elegits pel govern entre les corporacions econ\u00f2miques, agr\u00e0ries i\nindustrials, de les associacions culturals, de la premsa i de l\u2019educaci\u00f3; el\ntercer grup de diputats ho eren per dret propi en tant que alts funcionaris de\nl\u2019Administraci\u00f3, de l\u2019ex\u00e8rcit, l\u2019esgl\u00e9sia o la just\u00edcia.<\/li><li>Depuraci\u00f3 dels tribunals de just\u00edcia, renovats profundament, apartant de les seues destinacions a molts\njutges, que van ser represaliats.<\/li><li>Control de l\u2019administraci\u00f3 territorial. Primer es va militaritzar amb la designaci\u00f3 de 500 militars per a\nocupar els governs civils, les diputacions provincials i les alcaldies de molts\nmunicipis. Despr\u00e9s, quan es van aprovar l\u2019 \u201cEstatut\u201d municipal (1924) i\nprovincial (1925), l\u2019administraci\u00f3 va restar sotmesa als Governadors Civils i a\nla Uni\u00f3 Patri\u00f2tica, tot i que es pretenia un ambici\u00f3s programa de \u201cregeneraci\u00f3\u201d\nde la vida local.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La Dictadura va tractar la <strong>q\u00fcesti\u00f3\nsocial<\/strong> aplicant els principis de l\u2019intervencionisme de l\u2019Estat. Va crear\n(setembre, 1926) l\u2019Organitzaci\u00f3&nbsp;\nCorporativa Nacional (OCN) que establia \u201ccomit\u00e8s paritaris\u201d per a\nresoldre les difer\u00e8ncies laborals entre patrons i treballadors, en una\nestructura jer\u00e0rquica que arribava fins el Ministeri de Treball. Per a fer-los\nviables, va intentar acostar-se a l\u2019UGT i perseguir a la CNT, que durant aquest\nper\u00edode va experimentar una reducci\u00f3 de la seua influ\u00e8ncia entre els obrers. El\nsector obrerista de la UGT, liderat per Largo Caballero i Besteiro, va cooperar\nt\u00e8biament partint del principi de rebuig a qualsevol \u201cr\u00e8gim burg\u00e9s\u201d, en\noposici\u00f3 al sector pol\u00edtic, liderat per I. Prieto. La fase expansiva mundial de\nl\u2019economia va beneficiar la Dictadura i la conflictivitat social va minvar. A\nm\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019Estat va contribuir al desenvolupament a trav\u00e9s de la construcci\u00f3\nde grans obres d\u2019infraestructura, generant ocupaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La <strong>pol\u00edtica regional<\/strong> de la\nDictadura va provocar l\u2019oposici\u00f3 del catalanisme. Va suspendre (1925) la\nMancomunitat de Catalunya i va prohibir l\u2019\u00fas del catal\u00e0 en \u00e0mbits p\u00fablics,\narraconant la llengua a espais privats. El dirigisme ideol\u00f2gic de la Dictadura\nva conduir a un \u201cespanyolisme\u201d nou basat en la uni\u00f3 din\u00e0stica del Reis Cat\u00f2lics\ni el passat hist\u00f2ric imperial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El referent pol\u00edtic m\u00e9s pr\u00f2xim de la dictadura de Primo de Rivera va ser el r\u00e8gim de Mussolini, el dictador feixista que havia arribat al poder amb la mobilitzaci\u00f3 de milers de \u201ccamises negres\u201d desfilant per Roma, rebent de Victor Manuel III el govern del pa\u00eds, i aix\u00ed va ser presentat per Alfons XIII davant &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/2-les-bases-politiques-i-ideologiques-del-regim\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">2. Les bases pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques del r\u00e8gim<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,25],"tags":[],"class_list":["post-1176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dictadura-primo-de-rivera","category-reaccio-democracia-i-reaccio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}