{"id":2110,"date":"2020-10-20T07:40:07","date_gmt":"2020-10-20T05:40:07","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=2110"},"modified":"2020-10-20T07:40:07","modified_gmt":"2020-10-20T05:40:07","slug":"guia-de-comentari-de-text-1-reforma-guerra-revolucio-1808-1814","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/guia-de-comentari-de-text-1-reforma-guerra-revolucio-1808-1814\/","title":{"rendered":"Guia de comentari de text: 1. Reforma, guerra, revoluci\u00f3 (1808-1814)"},"content":{"rendered":"\n

I. Article premsa de Quintana<\/strong> (21 setembre de 1810)<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes vostres Corts no s\u00f3n com les desusades ja per tres segles…<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor, Quintana, poeta i pol\u00edtic liberal, senyala la clara difer\u00e8ncia entre les Corts que s\u2019acabaven d\u2019inaugurar a Cadis, al setembre de 1810, i les corts absolutistes. Aquestes eren estamentals, constitu\u00efdes per la noblesa, el clergat i els representants de les ciutats o tercer estat, amb representaci\u00f3 corporativa i un vot per estament, i aquelles, d\u2019inspiraci\u00f3 liberal, constitu\u00efdes per diputats amb vot uninominal, amb representaci\u00f3 nominal.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, Quintana es refereix a que les corts estamentals eren pr\u00f2pies de l\u2019estat de manca de llibertat de l\u2019absolutisme, de \u201cl\u2019estat de cega servitud en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem\u201d, el que contrasta amb les noves Corts que s\u2019acabaven de constituir, resultat de la voluntat de la naci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u201cCaprici del monarca […] sense facultat per a fer lleis<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor descriu les caracter\u00edstiques de les Corts antigues, tot dient que: la convocat\u00f2ria dep\u00e8n del monarca, aix\u00ed com determinar els membres amb dret a assistir-hi; la manca de capacitat de fer lleis, en ser nom\u00e9s consultives (\u201cmanifestaci\u00f3 de desitjos de b\u00e9 p\u00fablic\u201d), creades per a concedir recursos econ\u00f2mics. Critica l\u2019exc\u00e9s de poder del monarca, que \u00e9s qui fa les lleis sense tindre\u2019n dret (\u201carrogant-se […] la facultat de promulgar lleis\u201d). En definitiva, critica la forma de governar de la monarquia absoluta des de la filosofia pol\u00edtica del liberalisme, basada en el principi de divisi\u00f3 de poder.<\/p>\n\n\n\n

\u201cSalvar a la Naci\u00f3 de la tirania…<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Finalment, Quintana qualifica el r\u00e8gim pol\u00edtic de Josep I Bonaparte com de \u201ctirania\u201d i crida a salvar-lo d\u2019ella, ara i en el futur. Es refereix a la cessi\u00f3 efectuada en les abdicacions de Baiona, que tot i ser legals, no van comptar amb l\u2019acceptaci\u00f3 dels \u201cpatriotes\u201d, entre els qual s\u2019hi trobaven els liberals de Cadis, no aix\u00ed els \u201cafrancesats\u201d que van donar suport a la monarquia bonapartista. Afirma que acabar amb la tirania imposada a la \u201cNaci\u00f3\u201d \u00e9s l\u2019objectiu important de les Corts (\u201c\u00e9s el resum dels nostres deures\u201d). Utilitza el terme \u201cNaci\u00f3\u201d, t\u00edpic subjecte col\u00b7lectiu del liberalisme, que substitueix a d\u2019altres com el de s\u00fabdits, de l\u2019absolutisme.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un escrit ideol\u00f2gic, propagand\u00edstic, que, publicat en la premsa, ressenyava p\u00fablicament la import\u00e0ncia de la inauguraci\u00f3 de les Corts de Cadis.<\/p>\n\n\n\n

II. Manifest dels perses<\/strong> (mar\u00e7 de 1814)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEra costum en els antics perses…<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

El document comen\u00e7a amb una refer\u00e8ncia a una met\u00e0fora, que afirma \u00e9s una tradici\u00f3 persa, per a referir-se als esdeveniments pol\u00edtics ocorreguts a Espanya despr\u00e9s de les abdicacions de Baiona a maig de 1808. Planteja la relaci\u00f3 entre anarquia i desordre, d\u2019una banda, i autoritat i poder reial, per d\u2019altra, tot apostant clarament per la segona opci\u00f3. Compara, doncs, la situaci\u00f3 del pa\u00eds mentre Ferran VII va ser hoste d\u2019honor de Napole\u00f3 a Fontainebleau (\u201cen abs\u00e8ncia de V. M.\u201d), amb l\u2019anarquia, i el seu alliberament, despr\u00e9s de la derrota de Napole\u00f3, amb la tornada a la desitjada autoritat i ordre.<\/p>\n\n\n\n

\u201cSis anys de revoluci\u00f3<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Al\u00b7ludeix a eixe per\u00edode com \u201cSis anys de revoluci\u00f3\u201d, efectivament la revoluci\u00f3 derivada de la convocat\u00f2ria de Corts segons procediments nous de la \u201cnaci\u00f3\u201d esdevinguda sobirana. Rebutja, doncs, els canvis pol\u00edtics de les Corts de Cadis i afirma, donant pes a la seua postura, que \u00e9s la postura pol\u00edtica general, que \u00e9s el \u201csentir general de les nostres prov\u00edncies\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa monarquia absoluta (…) \u00e9s una obra de la ra\u00f3<\/strong>\u201d<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, passa a justificar les bondats de la monarquia absoluta, que qualifica de racional i \u201cobra de la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d, tot explicant el seu origen leg\u00edtim: resultat de la \u201cvoluntat divina\u201d, del \u201cdret de conquista\u201d i de la \u201csubmissi\u00f3 volunt\u00e0ria dels primers homes\u201d, les tres fonts de poder dels te\u00f2rics de l\u2019absolutisme. Parla de que el \u201cpoder sobir\u00e0\u201d ha de ser \u201cabsolut\u201d perqu\u00e8 obligue tothom i perqu\u00e8 els \u201cs\u00fabdits\u201d obeisquen: aquest terme \u00e9s el nom que reben els governats en l\u2019estat absolut, mancats de drets, en contraposici\u00f3 al de \u201cciutadans\u201d, caracter\u00edstic del liberalisme, persones amb drets naturals inalienables i drets pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, distingeix entre dos conceptes que a vegades, diu, es confonen: absolut i arbitrari, tot suggerint impl\u00edcitament que el poder dels monarques absoluts no \u00e9s arbitrari, cosa que seria negativa. L\u2019absolutisme diu que est\u00e0 subordinat a les regles fonamentals de l\u2019Estat, a les lleis tradicionals en qu\u00e8 s\u2019ha sostingut amb el suport de la noblesa i de l\u2019esgl\u00e9sia, estaments privilegiats, i dels quals els redactors del manifest en s\u00f3n representants. A m\u00e9s a m\u00e9s justifica la legitimitat de l\u2019absolutisme en dos principis com \u201cla llei divina\u201d i la \u201cjust\u00edcia\u201d, que s\u00f3n dos apel\u00b7lacions doctrin\u00e0ries sense base material.<\/p>\n\n\n\n

Aquest manifest, presentat al rei pels partidaris de l\u2019absolutisme, va servir per promoure el cop d\u2019Estat que va reinstaurar l\u2019absolutisme a l\u2019abril de 1814. Amb ell s\u2019abolia tota l\u2019obra reformista-revolucion\u00e0ria de Cadis i posava fi al primer per\u00edode de liberalisme espanyol, intermitent entre 1810 i 1840, abans que en els anys trentes triomfara definitivament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I. Article premsa de Quintana (21 setembre de 1810) \u201cLes vostres Corts no s\u00f3n com les desusades ja per tres segles…\u201d L\u2019autor, Quintana, poeta i pol\u00edtic liberal, senyala la clara difer\u00e8ncia entre les Corts que s\u2019acabaven d\u2019inaugurar a Cadis, al setembre de 1810, i les corts absolutistes. Aquestes eren estamentals, constitu\u00efdes per la noblesa, el … Sigue leyendo Guia de comentari de text: 1. Reforma, guerra, revoluci\u00f3 (1808-1814)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20,29,21],"tags":[],"class_list":["post-2110","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comentaris-de-text","category-esquemes","category-recursos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2110"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2110\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}