{"id":2338,"date":"2019-11-04T18:31:16","date_gmt":"2019-11-04T17:31:16","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=990"},"modified":"2019-11-04T18:31:16","modified_gmt":"2019-11-04T17:31:16","slug":"2-les-bases-constitucionals-del-conservadorisme-isabeli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/2-les-bases-constitucionals-del-conservadorisme-isabeli\/","title":{"rendered":"2. Les bases constitucionals del conservadorisme isabel\u00ed"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\"> Al 1843 Narv\u00e1ez va aprofitar l&#8217;aixecament del progressistes en contra del seu l\u00edder i Regent, Espartero, i a favor del progressisme liderat per Joaqu\u00edn M. L\u00f3pez, per a proclamar la majoria d\u2019edat de la reina Isabel II (amb tretze anys d&#8217;edat) i tornar el poder als moderats. Narv\u00e1ez va convocar eleccions, en les quals no van voler participar els progressistes, i va promoure una constituci\u00f3 que va atendre els postulats exclusius dels moderats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les bases pol\u00edtiques\ndel r\u00e8gim isabel\u00ed es van arreplegar en la <strong>Constituci\u00f3 de 1845<\/strong>.\nConsolidava un clar r\u00e8gim olig\u00e0rquic i institucionalitzava un marcat\ndesequilibri de poders, refor\u00e7ant el model creat amb la Constituci\u00f3 de 1837.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La <strong>sobirania<\/strong>\nrequeia en les Corts amb el Rei, considerant que les forces hist\u00f2riques\ncompartien legitimitat amb la voluntat nacional, representada en les Corts.<\/li><li>La <strong>llei electoral<\/strong> restringia el\nsufragi a una minoria de la poblaci\u00f3: s&#8217;havia de ser bar\u00f3, major de 23 anys,\npropietari o gaudir d&#8217;una professi\u00f3 liberal. Les exig\u00e8ncies econ\u00f2miques, a m\u00e9s\na m\u00e9s, augmentaven si la renda procedia de b\u00e9ns industrials i no r\u00fastics. La\ndemarcaci\u00f3 electoral era el partit judicial, ja no la prov\u00edncia, el que\npermetia un major control sobre els resultats electorals. A 1865, moment de\nmajor obertura electoral, va tindre dret a vot sols el 2,6% de la poblaci\u00f3.<\/li><li>El <strong>Congr\u00e9s dels Diputats<\/strong> era la\nseu de la representaci\u00f3 nacional, per\u00f2 en igualtat de capacitats legislatives\namb el Senat \u2013d\u2019elecci\u00f3 reial\u2013 i amb el Govern. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un <strong>Senat\nvitalici<\/strong> permetia que qualsevol situaci\u00f3 anormal fora bloquejada per la\nCorona. La legislatura era de cinc anys.<\/li><li>La <strong>Corona<\/strong>, de car\u00e0cter vitalici\ni hereditari, era la instituci\u00f3 hegem\u00f2nica, que aplegava el poder executiu i\nlegislatiu plens. Elegia els membres del <strong>Govern<\/strong>, que no tenien cap\ndepend\u00e8ncia pol\u00edtica de les Corts, donant lloc a que la majoria parlament\u00e0ria haguera\nde ser sempre af\u00ed al govern per tal d\u2019evitar el bloqueig del sistema. La\npossibilitat de dissoldre el Congr\u00e9s del Diputats i convocar noves eleccions\nera sempre a l\u2019abast de la Corona.<\/li><li>Els <strong>Tribunals de Just\u00edcia<\/strong> eren considerats \u201cadministraci\u00f3\u201d, perdent la\ndenominaci\u00f3 de \u201cPoder\u201d, tot mostrant l\u2019esc\u00e0s valor que el r\u00e8gim concedia al\nprincipi de legalitat de la divisi\u00f3 cl\u00e0ssica de poders. Els jurats popular per\na jutjar delictes d\u2019impremta desapareixen de la Constituci\u00f3.<\/li><li>L\u2019<strong>organitzaci\u00f3\nterritorial<\/strong> de l\u2019Estat \u2013unitari\u2013 era centralista. El Governador Civil\n\u2013delegat del govern en cada prov\u00edncia\u2013, era la figura pol\u00edtica clau, que\npresidia les Diputacions provincials i els Ajuntaments, organitzava els\nprocessos electorals, al\u00e7ava al govern els resultats i resolia les reclamacions\njudicials. Amb l&#8217;ajuda dels alcaldes, que organitzaven el proc\u00e9s electoral i\npresidien les meses, es va institucionalitzar el frau electoral, tot adulterant\nfins i tot la voluntat pol\u00edtica de la minoria del pa\u00eds que tenia dret a votar. <\/li><li>La <strong>llibertat d\u2019impressi\u00f3<\/strong>\narreplegada en la constituci\u00f3 es limitava mitjan\u00e7ant les lleis que la\ndesplegaven, obstaculitzant la publicaci\u00f3 d\u2019idees, la cr\u00edtica pol\u00edtica,\nl\u2019extensi\u00f3 de la cultura pol\u00edtica i la creaci\u00f3 d\u2019estats d\u2019opini\u00f3. Aix\u00ed es\nregulava a trav\u00e9s de la matr\u00edcula d\u2019impressor, la posici\u00f3 econ\u00f2mica per a ser\neditor, el dip\u00f2sit per fer front a possibles multes o el lliurament d\u2019exemplars\nal Govern Civil, en ocasions per exercir la censura pr\u00e8via. El ju\u00ed per jurat,\nque garantia una major objectivitat judicial, va ser suprimit per Narv\u00e1ez en la\nLlei de 1845, qui va crear uns tribunals especials d\u2019impremta. <\/li><li>La <strong>llibertat\nideol\u00f2gica<\/strong> tampoc estava reconeguda. Es va establir la confessionalitat\ncat\u00f2lica de l\u2019Estat, refor\u00e7ada amb l\u2019acord amb la Santa Seu (Concordat de 1851)\nque reconeixia a l\u2019esgl\u00e9sia una posici\u00f3 privilegiada en l\u2019estat i en la\nsocietat espanyoles. Es prohibia qualsevol culte no cat\u00f2lic i es reconeixia que\nl\u2019ensenyament havia de ser \u201cen tot conforme a la doctrina de la mateixa religi\u00f3\ncat\u00f2lica\u201d, permetent als religiosos \u201cvetlar per la puresa de la doctrina de la\nfe i dels costums\u201d. El dret dels monarques espanyols a elegir bisbes i a\nrevisar les normes papals d\u2019aplicaci\u00f3 interna convertia a l\u2019esgl\u00e9sia en un\npoder pol\u00edtic efectiu. <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El <strong>sistema de partits<\/strong>\nera extraordin\u00e0riament feble, basat en personalitats amb prestigi capaces\nd\u2019obtenir la confian\u00e7a reial per a governar, i no en organitzacions amb\nprogrames i debats ideol\u00f2gics interns. Els militars van ser els principals\nvaledors de les distintes opcions pol\u00edtiques \u2013Narv\u00e1ez, O\u2019Donnell,\nEspartero, Prim i Serrano\u2013; la for\u00e7a armada atorgava poder pol\u00edtic als seus\ncomandants. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els <strong>governs liberals<\/strong>\ndepenien del capritx de la Corona i de la camarilla que la controlava, el que\nexplica la seua curta durada i que se succe\u00efren 16 presidents que no duraren ni\nsis mesos i 6 m\u00e9s que no arribaren a l\u2019any gesti\u00f3. Sols quatre governs van\ndurar entre 20 i 24 mesos (tres de Narv\u00e1ez i u de Bravo Murillo) i sols u va\ntraspassar els dos anys, el \u201cGovern llarg\u201d d&#8217;O&#8217;Donnell de 1858 (56 mesos).\nNarv\u00e1ez, amb nou, va ser el personatge pol\u00edtic que m\u00e9s governs va presidir. El desgoverni\nde la Corona d\u2019Isabel II li va suposar la seua abolici\u00f3 el 1868,\nconcertades quasi totes les forces pol\u00edtiques en el Pacte d\u2019Ostende (1866) per\na posar-li fi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al 1843 Narv\u00e1ez va aprofitar l&#8217;aixecament del progressistes en contra del seu l\u00edder i Regent, Espartero, i a favor del progressisme liderat per Joaqu\u00edn M. L\u00f3pez, per a proclamar la majoria d\u2019edat de la reina Isabel II (amb tretze anys d&#8217;edat) i tornar el poder als moderats. Narv\u00e1ez va convocar eleccions, en les quals no &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/2-les-bases-constitucionals-del-conservadorisme-isabeli\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">2. Les bases constitucionals del conservadorisme isabel\u00ed<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":678,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2338\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}