La Constituci\u00f3 de 1845 va crear un model liberal molt conservador,\nq\u00fcestionat pels mateixos pol\u00edtics del r\u00e8gim, que van intentar reformar-lo en\ntres ocasions, dues en sentit encara m\u00e9s restrictiu, i un altre cercant\nobrir-lo als progressistes. <\/p>\n\n\n\n
La reina Isabel II, que posse\u00efa el poder executiu i elegia\nel president del govern, va confiarel\npoder exclusivament a moderats i\nunionistes<\/strong>, excloent-hi els progressistes, la for\u00e7a pol\u00edtica que havia\nliderat la defensa dels seus drets al tron front al carlisme. Quan la Corona\ndissolia les Corts i convocava noves eleccions, l\u2019\u00fas partidista de la llei electoral\ncensat\u00e0ria \u2013promulgada pel govern abans de les eleccions\u2013 aconseguia reunir\nun parlament de majoria governamental, bloquejant la possibilitat de que els\nprogressistes pogueren aconseguir majoria en les Corts i \u201cdret\u201d a formar\ngovern. Per altra banda, el Senat, que era una cambra vital\u00edcia\nd\u2019elecci\u00f3 reial \u2013amb plenes i id\u00e8ntiques capacitats legislatives que el Congr\u00e9s\ndels Diputats\u2013 era garantia del domini permanent de l\u2019oligarquia m\u00e9s\nconservadora del pa\u00eds, que sempre podria bloquejar el sistema pol\u00edtic amb la\nseua capacitat absoluta de vet. A la imperfecta divisi\u00f3 dels poders de l\u2019estat\n\u2013primacia inq\u00fcestionable de la Corona\u2013 s\u2019afegia la limitaci\u00f3 de\nl\u2019exercici dels drets pol\u00edtics amb una llei d\u2019impremta molt restrictiva\namb els moderats, m\u00e9s tolerant amb els unionistes.<\/p>\n\n\n\n El centralisme que regia les relacions entre el poder\ncentral i els ajuntaments facilitava la vict\u00f2ria electoral del partit en el\ngovern. La llei d\u2019ajuntaments moderada<\/strong>,\nque tant va costar de promulgar i que tantes repercussions va tindre entre 1839\ni 1843, establia un ferm control dels ajuntaments per part dels executius,\ngr\u00e0cies als nomenaments governamentals dels alcaldes, responsables entre altres\nfuncions d\u2019organitzar les eleccions. <\/p>\n\n\n\n Entre 1844 i 1854 \u2013D\u00e8cada moderada<\/strong>\u2013, el poder va estar monopolitzat pels moderats de Narv\u00e1ez, d\u2019escassa fidelitat liberal, el que va provocar a 1854 el pronunciament militar d\u2019O\u2019Donnell. El r\u00e8gim liberal va comen\u00e7ar la seua institucionalitzaci\u00f3, bastint l\u2019aparell institucional i administratiu del nou Estat. La seua orientaci\u00f3 conservadora es va deixar sentir en la firma del Concordat de 1851<\/strong> amb Roma, que garantia la influ\u00e8ncia de l\u2019esgl\u00e9sia en la vida p\u00fablica, i en l\u2019ordre p\u00fablic, els impostos, el codi penal o la creaci\u00f3 del servei militar obligatori.<\/p>\n\n\n\n El pronunciament\nd\u2019O\u2019Donnell de 1854<\/strong> contra els \u201cgoverns corruptes\u201d d\u2019Isabel II, va posar fi\nal per\u00edode moderat i, tot i donar lloc a una no desitjada Revoluci\u00f3 de 1854\n\u2013que van liderar els progressistes\u2013, la iniciativa responia a una opci\u00f3\npol\u00edtica nova, la Uni\u00f3 Liberal, dirigida per O’Donnell i C\u00e1novas del\nCastillo, \u2013civil i catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria que tindria gran protagonisme\nhist\u00f2ric en el darrer quart del segle\u2013 interm\u00e8dia entre la moderada i la\nprogressista. <\/p>\n\n\n\n El per\u00edode d\u2019hegemonia de la Uni\u00f3 Liberal<\/strong>, el \u201cgovern\nllarg\u201d es va produir entre 1858 i\n1863, una etapa de gran estabilitat pol\u00edtica en\nuna conjuntura econ\u00f2mica expansionista. Les eleccions que varen donar inici al\nper\u00edode van mostrar obertament, per primera vegada, una pr\u00e0ctica que\ncaracteritzaria el liberalisme olig\u00e0rquic posterior: la intervenci\u00f3 de\nl\u2019administraci\u00f3 en les eleccions per tal d\u2019influir en els resultats, tot\nassegurant la pres\u00e8ncia de partits d\u2019oposici\u00f3: els progressistes van \u201cobtenir\u201d\n20 diputats, els moderats 30 i hi va haver dem\u00f2crates com Rivero o Figueras. <\/p>\n\n\n\n El principi que va\ninspirar el per\u00edode va ser el pragmatisme pol\u00edtic, que cercava el\nconsens entre les elits pol\u00edtiques. Hi hagu\u00e9 un respecte per les formes\nparlament\u00e0ries, es va permetre certa autonomia en l’administraci\u00f3 local i\nprovincial, es va liberalitzar la llei d’impremta, revisar el cens electoral i\nes va tenir una actitud m\u00e9s tolerant cap a l’associacionisme obrer. Els lemes\npol\u00edtics dominants van ser els del \u00abbenestar dels governats\u00bb,\n\u00abel b\u00e9 general del pa\u00eds\u00bb i \u00abels interessos materials\u00bb. La\nimatge de l’home de negocis amb vinculacions amb el poder s’encunya en aquest\nmoment. \n\nIntervencions militars a l\u2019exterior van acompanyar aquest per\u00edode de bonan\u00e7a\necon\u00f2mica, refor\u00e7ant l\u2019orgull patri\u00f2tic i cercant una imatge de prestigi\ninternacional, repetint el model que s\u2019estava imposant a Europa. Es van dur a\nterme cinc campanyes, sent la guerra al Marroc (1859-60) la m\u00e9s significativa i\nquedant les del Carib, M\u00e8xic, Per\u00fa i Conxinxina com a simples operacions\naparents. En elles el principals pol\u00edtics del moment van aconseguir refor\u00e7ar el\nseu prestigi amb t\u00edtols honor\u00edfics: O’Donnell –<\/a>\u00abDuc de Tetuan\u00bb-, Prim\n-\u00abMarqu\u00e9s de los Castillejos\u00bb- i Serrano -\u00abDuc de la\nTorre\u00bb-. A partir de 1863, el r\u00e8gim va entrar en crisi.\n\n\n\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Constituci\u00f3 de 1845 va crear un model liberal molt conservador, q\u00fcestionat pels mateixos pol\u00edtics del r\u00e8gim, que van intentar reformar-lo en tres ocasions, dues en sentit encara m\u00e9s restrictiu, i un altre cercant obrir-lo als progressistes. Bravo Murillo (1851) va voler governar a banda de les institucions liberals, amb el lema \u201cel foment de … Sigue leyendo 3. El monopoli del poder de moderats i unionistes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":760,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2339","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2339"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2339\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}