{"id":2340,"date":"2019-11-04T18:37:19","date_gmt":"2019-11-04T17:37:19","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=994"},"modified":"2019-11-04T18:37:19","modified_gmt":"2019-11-04T17:37:19","slug":"4-el-bienni-progressista-i-els-pronunciaments-del-general-prim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/4-el-bienni-progressista-i-els-pronunciaments-del-general-prim\/","title":{"rendered":"4. El Bienni Progressista i els pronunciaments del general Prim"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La prefer\u00e8ncia de la Corona pel partit moderat i unionista va\nconduir els progressistes a promoure <strong>pronunciaments i aixecaments populars<\/strong>\nper a accedir al govern. Entre 1843 i 1868 es van produir huit pronunciaments\nprogressistes, dels qual sols dos en van aconseguir triomfar: el de 1854, que\nva donar origen al Bienni Progressista, i el 1868, que va suposar l\u2019expulsi\u00f3 de\nla reina Isabel II i el canvi de r\u00e8gim. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 1854, en un context de crisi social i pol\u00edtica, van coincidir\nels interessos de distints grups i es va produir la <strong>Revoluci\u00f3 de 1854<\/strong>,\nque va donar pas al Bienni Progressista. Els progressistes estaven preparant un moviment insurreccional\nquan, a juny de 1854, O&#8217;Donnell es va avan\u00e7ar i va encap\u00e7alar un pronunciament\nen contra del govern, al qual acusava d&#8217;afavorir la corrupci\u00f3. El frac\u00e0s de\nl\u2019intent va dur a la publicaci\u00f3 del \u00abManifest de Manzanares\u00bb,\nredactat per C\u00e1novas, amb el qual va pretendre atraure els progressistes\na la seua causa amb un programa de reformes. A les principals poblacions del\npa\u00eds, la intervenci\u00f3 dels progressistes i de les classes populars va donar lloc\na les Juntes Revolucion\u00e0ries, que van assumir el poder fins la\nconstituci\u00f3 d\u2019un govern provisional que fora encap\u00e7alat per Espartero,\nconsiderat ara heroi progressista. Amb els aixecaments ciutadans\ntriomfava,&nbsp; una vegada m\u00e9s, un moviment\niniciat en un pronunciament militar. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El <strong>Bienni Progressista<\/strong> va ser un par\u00e8ntesi de curta durada en el\nper\u00edode de domini moderat i unionista perqu\u00e8 la Corona va tornar el poder a\nl\u2019oligarquia m\u00e9s conservadora del pa\u00eds tant prompte com les condicions\npol\u00edtiques ho van permetre.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Espartero<\/strong> va formar un govern de majoria progressista amb dos ministres de la Uni\u00f3 Liberal, entre ells O&#8217;Donnell. Els progressistes van aconseguir una forta pres\u00e8ncia en les Corts constituents, amb una oposici\u00f3 d\u2019unionistes i una minoria de 20 dem\u00f2crates, elegides segons els requisits del cens electoral de 1837, el que representava un 2,4% de la poblaci\u00f3. Els progressistes van tornar al model liberal de 1837 i van encetar els tr\u00e0mits per aprovar una nova constituci\u00f3, que no veuria la llum: la <strong>Constituci\u00f3 de 1856<\/strong>. Es reconeixia el principi de la sobirania nacional, amb un Senat elegit com el Congr\u00e9s. Les dues cambres havien de reunir-se un m\u00ednim anual de 4 mesos i es creava un Consell d\u2019Estat per assessor el Rei en l\u2019exercici dels seus poders. Els alcaldes i regidors serien electes i es van establir condicions per a garantir la neteja dels resultats electorals. Es va tornar a crear la Mil\u00edcia Nacional, cos armat de car\u00e0cter provincial. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La tasca legislativa\ndel per\u00edode va ser molt intensa i d\u2019especial transcend\u00e8ncia posterior la legislaci\u00f3\nen mat\u00e8ria econ\u00f2mica: es va aprofundir en mesures que havien d&#8217;afavorir les\npr\u00e0ctiques econ\u00f2miques capitalistes: la legislaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria i banc\u00e0ria, la\ndesamortitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns dels municipis (Desamortitzaci\u00f3 de Madoz, 1855)\u2026 <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La major obertura pol\u00edtica va permetre una <strong>llei sobre\nassociacionisme<\/strong> molt tolerant i va obrir la porta a les primeres\nreivindicacions obreres organitzades, que sacsej\u00e0 el d\u00e8bil equilibri del\ngovern progressista. La crisis de subsist\u00e8ncies que afectava al pa\u00eds en aquells anys i la conflictivitat obrera del cintur\u00f3 industrial de\nBarcelona, agitada en la primavera de 1856 per la Mil\u00edcia Nacional, on els\ndem\u00f2crates tenien una forta pres\u00e8ncia, van ser uns dels factors que van\ncondicionar el frac\u00e0s pol\u00edtic del per\u00edode. L\u2019oposici\u00f3 de la reina a ratificar\nla Constituci\u00f3 a 1856, tot&nbsp;\nnomenant O&#8217;Donnell com a nou President del Consell de Ministres, va\nsuposar la fi de l\u2019experi\u00e8ncia liberal progressista. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Apartats del poder, els progressistes van passar, a partir de\n1863, a desplegar una estrat\u00e8gia d\u2019inhibici\u00f3 pol\u00edtica, renunciant a participar\nen les eleccions a corts tot apostant per la insurrecci\u00f3. El general <strong>Prim<\/strong>, heroi nacional en\nles campanyes al Marroc, es va convertir en el l\u00edder de refer\u00e8ncia dels\nprogressistes i va encap\u00e7alar diversos pronunciaments fallits, abans del\ndarrer pronunciament de 1868, detonant de la <strong>Revoluci\u00f3 de 1868<\/strong>, que va\nposar fi al r\u00e8gim isabel\u00ed i va instaurar el Sexenni Democr\u00e0tic o Revolucionari\n(1868-1875). <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Entre moderats (i la seua facci\u00f3 m\u00e9s liberal dels unionistes) i\nels progressistes existia una difer\u00e8ncia sociol\u00f2gica molt marcada. Els\nmoderats eren terratinents, hereus de l\u2019antiga noblesa, propietaris d\u2019una\nfortuna heretada i rendistes. Els progressistes eren propietaris mitjans de\nterres i industrials, burgesos de fortuna recent creada amb mentalitat\ncapitalista, que aspiraven a ampliar-la amb la compra de terres\ndesamortitzades. Aquest diferent perfil &nbsp;condicionava la seua ideologia i projecte\npol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La \u201csobirania\u201d per\n     als moderats requeia conjuntament en la Corona i les Corts, remarcant-ne\n     el pes del passat heretat, mentre que els progressistes consideraven que\n     devia ser nacional, requeien en el conjunt dels ciutadans, al marge de\n     privilegis hist\u00f2rics. Tots dos, tanmateix, negaven el dret a sufragi a\n     tota la ciutadania. Consideraven que la propietat i la posici\u00f3 social eren\n     els criteris que valien per a posseir el dret a votar, trobant-ne la\n     difer\u00e8ncia en el criteri econ\u00f2mic aplicat, m\u00e9s ampli en els progressistes.\n     Les dones eren excloses sense discussi\u00f3.<\/li><li>La divisi\u00f3 de poders\n     era tractada de manera diferent segons cada ideologia. Els moderats\n     establien una clara primacia de l\u2019executiu \u2013no electe\u2013 mentre que els\n     progressistes eren partidaris d\u2019una divisi\u00f3 que limitara el poder de la\n     Corona \u2013tot i que li seguien reconeixent potestat legislativa\u2013 i refor\u00e7ara\n     els tribunals de just\u00edcia, elevats a la categoria de \u201cpoder judicial\u201d. La\n     descentralitzaci\u00f3 d\u2019ajuntaments i prov\u00edncies mitjan\u00e7ant l\u2019elecci\u00f3 dels\n     alcaldes formava part de l\u2019ideari progressista, rebutjat visceralment pels\n     moderats.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\n\nEl\nreconeixement de drets ciutadans tamb\u00e9 distingia a uns i altres. Els moderats\nestablien la confessionalitat de l\u2019Estat en el credo cat\u00f2lic, apost\u00f2lic i rom\u00e0,\nmentre que els progressistes defenien l\u2019aconfessionalitat, tot i que prohibien\nl\u2019exercici p\u00fablic d\u2019altres creences religioses. Quant a l\u2019exercici de la\nllibertat d\u2019impremta, els moderats van imposar moltes restriccions per a poder\nser impressor, amb mesures coactives i punitives, mentre que els progressistes\ntenien en la seua reducci\u00f3 i en l\u2019establiment de jurats populars per als\ndelictes d\u2019impremta una garantia del dret d\u2019expressi\u00f3. La defensa de\nl\u2019associacionisme obrer tamb\u00e9 era objecte de difer\u00e8ncies, en un moment en qu\u00e8\nel sindicalisme estava pugnant per constituir-se. \n\n\n\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La prefer\u00e8ncia de la Corona pel partit moderat i unionista va conduir els progressistes a promoure pronunciaments i aixecaments populars per a accedir al govern. Entre 1843 i 1868 es van produir huit pronunciaments progressistes, dels qual sols dos en van aconseguir triomfar: el de 1854, que va donar origen al Bienni Progressista, i el &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/4-el-bienni-progressista-i-els-pronunciaments-del-general-prim\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">4. El Bienni Progressista i els pronunciaments del general Prim<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":770,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2340","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2340"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2340\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}