{"id":2342,"date":"2019-11-04T18:42:54","date_gmt":"2019-11-04T17:42:54","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=998"},"modified":"2019-11-04T18:42:54","modified_gmt":"2019-11-04T17:42:54","slug":"6-el-bastiment-de-lestat-liberal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/6-el-bastiment-de-lestat-liberal\/","title":{"rendered":"6. El bastiment de l’Estat liberal"},"content":{"rendered":"\n

Una vegada el liberalisme va triomfar sobre l\u2019absolutisme va ser necessari crear les institucions del nou Estat liberal, tasca que es va realitzar durant la monarquia d\u2019Isabel II. El Palau del Congr\u00e9s dels Diputats, seu de la representaci\u00f3 nacional, es va inaugurar el 1850 en un nou edifici acord a la important funci\u00f3 simb\u00f2lica que se li atribu\u00efa, constru\u00eft amb un front\u00f3 sostingut en columnes cor\u00ednties de l\u2019art grec cl\u00e0ssic. Els lleons de bronze que presideixen l\u2019edifici es van afegir el 1872 fosos a partir dels canons presos en la guerra del Marroc el 1860. En el timp\u00e0 hi ha una escena al\u00b7leg\u00f2rica d\u2019Espanya abra\u00e7ant la Constituci\u00f3 i envoltada per la Fortalesa, la Just\u00edcia, les Ci\u00e8ncies, L\u2019Harmonia, les Belles Arts, el Comer\u00e7, l\u2019Agricultura, els Rius i Canals de navegaci\u00f3, l\u2019Abund\u00e0ncia i la Pau. Es poden ressenyar les seg\u00fcents realitzacions: <\/p>\n\n\n\n

  1. L\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019aparell administratiu de l\u2019Estat<\/strong>, realitzada per Bravo Murillo, a 1852, establint les bases d\u2019un funcionament racional i uniformitzat, que catalogava els llocs de treball i regulava els ascensos. Malgrat aix\u00f2, no va deixar de ser un focus de clientelisme pol\u00edtic, que triava i podia suspendre, separar o traslladar sense garanties d\u2019imparcialitat als funcionaris. A 1866 es va decretar la necessitat d\u2019una motivaci\u00f3 per a cessar al funcionariat.<\/li>
  2. La creaci\u00f3 d\u2019una nova divisi\u00f3 provincial<\/strong> que substituira a la diversitat jurisdiccional de l\u2019absolutisme, obra de Javier de Burgos en la reg\u00e8ncia de Maria Cristina a 1833, lleument rectificada al 1848. Dividia el territori en 49 prov\u00edncies, tot respectant externament els l\u00edmits de les regions hist\u00f2riques, per\u00f2 procedint a divisions internes arbitr\u00e0ries. Al front d\u2019ells hi havia un Cap pol\u00edtic o Governador Civil i una Audi\u00e8ncia Provincial. Una Diputaci\u00f3 Provincial, presidida pel Governador Civil, tractava d’assumptes d\u2019inter\u00e8s provincial. Internament, les prov\u00edncies es dividien en partits judicials, demarcaci\u00f3 territorial per a l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia, tamb\u00e9 utilitzada durant gran part del segle com a demarcaci\u00f3 electoral.<\/li>
  3. La reforma de la hisenda<\/strong> tenia com a objectiu d\u2019atendre als compromisos del passat amb els prestamistes i establir un sistema fiscal que garantira la superviv\u00e8ncia del r\u00e8gim. La reforma va ser inspirada per Santill\u00e1n i va posar fi a l\u2019odiat delme. Es va basar en dos grans conceptes: impostos directes i indirectes. Els impostos directes s\u2019obtenien del gravamen sobre la propietat d\u2019un b\u00e9 econ\u00f2mic, ja f\u00f3ra la terra, la ind\u00fastria o el comer\u00e7. Els impostos indirectes gravaven b\u00e0sicament el consum de b\u00e9ns. Eren els \u201cDrets de portes i consums\u201d, que s\u2019aplicaven sobre tots els articles de menjar, beure i cremar, excepte pa i verdures. L\u2019extensi\u00f3 d\u2019aquest impost va ser considerat injust socialment i la seua derogaci\u00f3 va ser una petici\u00f3 constant al llarg del segle XIX, que els progressistes i republicans van intentar suprimir. Malgrat tot, l\u2019elevat deute p\u00fablic va fer que s\u2019arrossegara una insufici\u00e8ncia cr\u00f2nica de recursos durant tot el segle XIX.<\/li>
  4. La codificaci\u00f3 legal <\/strong>va atendre a posar a l’abast de la societat, de manera ordenada, racional i unificada, la nova legislaci\u00f3, posant fi a la diversitat legal de l’Antic R\u00e8gim. El primer codi que va veure la llum va ser el Codi Penal, que es va reformular a 1850 i un primer esborrany de Codi Civil (1851), aprovat definitivament el 1889.<\/li>
  5. La creaci\u00f3 d\u2019un cos armat<\/strong> que atenguera als criteris de professionalitzaci\u00f3, centralitzaci\u00f3 i jurisdicci\u00f3 en tot el territori, segons criteris de obedi\u00e8ncia militar al superior jer\u00e0rquic i un codi de disciplina molt rigor\u00f2s. Es va crear aix\u00ed al 1844 la Gu\u00e0rdia Civil, que responia a les ordres del Governador Civil, cap pol\u00edtic de la prov\u00edncia, i tenia la capacitat d\u2019actuar per a garantir l\u2019ordre, la seguretat p\u00fablica i la propietat, i capacitat per a reprimir qualsevol mot\u00ed o desordre ocorregut en la seua pres\u00e8ncia i sense necessitat d\u2019instruccions pol\u00edtiques. <\/li>
  6. La creaci\u00f3 d\u2019un sistema educatiu nacional<\/strong> era necessari per a garantir la instrucci\u00f3 p\u00fablica i assegurar a l\u2019estat la formaci\u00f3 dels nous dirigents, alhora que transmetre els nous valors liberals. La Llei Moyano de 1857 va\u00a0 fixar les bases del sistema educatiu espanyol que havia de durar m\u00e9s d’una cent\u00faria, amb algun par\u00e8ntesi intermedi. S\u2019establia un sistema primari obligatori \u2013gratu\u00eft en els casos extrems\u2013 entre els sis i nou anys, un ensenyament secundari adre\u00e7at a les classes mitjanes i una universitat encaminada a formar a la classe dirigent. Cada capital de prov\u00edncia havia de tenir un Institut, nom que rebien els centres de secund\u00e0ria, i els Ajuntaments eren els encarregats de la provisi\u00f3 de col\u00b7legis i instituts.<\/li><\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Una vegada el liberalisme va triomfar sobre l\u2019absolutisme va ser necessari crear les institucions del nou Estat liberal, tasca que es va realitzar durant la monarquia d\u2019Isabel II. El Palau del Congr\u00e9s dels Diputats, seu de la representaci\u00f3 nacional, es va inaugurar el 1850 en un nou edifici acord a la important funci\u00f3 simb\u00f2lica que … Sigue leyendo 6. El bastiment de l’Estat liberal<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":744,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2342","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2342"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2342\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2342"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2342"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}