{"id":2344,"date":"2019-11-04T18:48:19","date_gmt":"2019-11-04T17:48:19","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1003"},"modified":"2019-11-04T18:48:19","modified_gmt":"2019-11-04T17:48:19","slug":"8-la-revolucio-de-1868","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/8-la-revolucio-de-1868\/","title":{"rendered":"8. La Revoluci\u00f3 de 1868"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els 25 anys de moderantisme i unionisme isabel\u00ed van veure el\nseu fi en una revoluci\u00f3 c\u00edvic-militar que es va produir a setembre de 1868,\n\u00abla Gloriosa\u00bb. Va ser un moviment revolucionari en el qual van confluir\nels interessos de molts diversos sectors ideol\u00f2gics i socials en una\nsituaci\u00f3 de crisi de subsist\u00e8ncia, crisi ferrovi\u00e0ria i crisi financera. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els desitjos dels progressistes d&#8217;aprofundir en el\nliberalisme i el frac\u00e0s dels pronunciaments del general Prim van coincidir amb\nles aspiracions de les classes ciutadanes de democratitzar el r\u00e8gim i de\nposar fi a la repressi\u00f3 pol\u00edtica de qu\u00e8 van ser objecte (suspensi\u00f3 de l&#8217;Ateneu,\napartament dels catedr\u00e0tics dem\u00f2crates de la Universitat i afusellament dels\nSergents de Sant Gil), que van signar el <strong>Pacte d&#8217;Ostende<\/strong> (agost, 1866),\npel qual es comprometien a \u00abdestruir tot l&#8217;existent en les altes esferes\ndel poder\u00bb i a convocar eleccions mitjan\u00e7ant sufragi mascul\u00ed universal. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El desterrament dels militars unionistes -una vegada\ndesapareguts els l\u00edders hist\u00f2rics O&#8217;Donnell (1867) i Narv\u00e1ez (1868)- va dur a\naquests a sumar-se al moviment d&#8217;oposici\u00f3 i acordar secretament amb els\nprogressistes, sense els dem\u00f2crates, crear un govern provisional.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la pugna pol\u00edtica havien d&#8217;afegir-se les dificultats\necon\u00f2miques i financeres dels anys 67 i 68, en qu\u00e8 una crisi de\nsubsist\u00e8ncia \u2013males collites i al\u00e7a del preu del blat\u2013, una crisi social\nprodu\u00efda per la manca de treball \u2013provocat per la crisis ferrovi\u00e0ria que va\nirrompre a 1866\u2013 i una crisi financera de base internacional \u2013amb fallides\nbanc\u00e0ries i crash borsari\u2013 van portar a responsabilitzar-ne al r\u00e8gim i a\nplantejar-se la seua substituci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Al descontent de les classes pol\u00edtiques es va afegir el de les\nclasses populars, que patien els efectes de la crisi de subsist\u00e8ncia\nprovocada per les males collites de 1867 i la desocupaci\u00f3 provocada per les\nfallides financeres de les empreses ferrovi\u00e0ries. Van sorgir comit\u00e8s\nclandestins en les principals ciutats cercant el seu suport i, una vegada\naconseguit, van&nbsp; tindre un important\nprotagonisme en el per\u00edode que s&#8217;obria.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 18 de setembre s&#8217;iniciava el moviment insurreccional amb la\nsublevaci\u00f3 de l&#8217;armada gaditana i es feia p\u00fablic el manifest de Prim, Serrano i\nTopete \u00ab<strong>Espanya amb honra<\/strong>\u00ab, que advocava per crear un govern\nprovisional que assegurara l&#8217;ordre amb \u00abtotes les forces vives del\npa\u00eds\u00bb. La revoluci\u00f3 s&#8217;estengu\u00e9 per moltes poblacions amb una activa\nparticipaci\u00f3 popular i, despr\u00e9s de la Batalla d&#8217;Alcolea, Serrano entrava en Madrid\n(3 d&#8217;octubre), on era rebut amb vives a la revoluci\u00f3 i mores als borbons. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El poder va passar a les <strong>Juntes Revolucion\u00e0ries<\/strong>,\ndominades pels dem\u00f2crates, que van publicar manifests program\u00e0tics molt\nsimilars: sufragi (mascul\u00ed) universal, llibertat d&#8217;impremta, supressi\u00f3 dels\ndrets de portes i consums, llibertat de culte, llibertat d&#8217;ind\u00fastria i de comer\u00e7, contribuci\u00f3 \u00fanica i\nabolici\u00f3 de les quintes. El 5 d&#8217;octubre es va constituir a Madrid la Junta\nSuperior Revolucion\u00e0ria, elegida per sufragi mascul\u00ed universal dels madrilenys,\ncomposta per 21 membres, tres dels quals eren dem\u00f2crates. El 9 es publicava la Declaraci\u00f3\nde Drets, inspirada pel dem\u00f2crata Rivero. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Paral\u00b7lelament, el 8 d&#8217;octubre, es va crear el <strong>Govern Provisional<\/strong>, fru\u00eft del pacte entre progressistes i unionistes. Va ser presidit per Serrano i en ell estaven Prim, Ruiz Zorrilla i Sagasta, entre altres. Els dem\u00f2crates quedaven exclosos, malgrat que els seus postulats eren acceptats. Rivero va acceptar l&#8217;alcaldia de Madrid. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 21 d&#8217;octubre la Junta Superior Revolucion\u00e0ria\nes va dissoldre, provocant conflictes en molts llocs en negar-se les Juntes\nrevolucion\u00e0ries locals a la cessi\u00f3 de poders. Al desembre es van&nbsp; celebrar les primeres eleccions municipals,\nque van posar al front de molts ajuntaments a dem\u00f2crates i republicans. Al\ngener de 1869 s&#8217;elegiren les Corts Constituents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els 25 anys de moderantisme i unionisme isabel\u00ed van veure el seu fi en una revoluci\u00f3 c\u00edvic-militar que es va produir a setembre de 1868, \u00abla Gloriosa\u00bb. Va ser un moviment revolucionari en el qual van confluir els interessos de molts diversos sectors ideol\u00f2gics i socials en una situaci\u00f3 de crisi de subsist\u00e8ncia, crisi ferrovi\u00e0ria &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/8-la-revolucio-de-1868\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">8. La Revoluci\u00f3 de 1868<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":748,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2344","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2344"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2344\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}