{"id":2345,"date":"2019-11-04T18:51:00","date_gmt":"2019-11-04T17:51:00","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1005"},"modified":"2019-11-04T18:51:00","modified_gmt":"2019-11-04T17:51:00","slug":"9-el-regim-politic-democratic-del-sexenni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/9-el-regim-politic-democratic-del-sexenni\/","title":{"rendered":"9. El r\u00e8gim pol\u00edtic democr\u00e0tic del Sexenni"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les eleccions generals celebrades a gener de 1869 van\ndonar el triomf a un bloc mon\u00e0rquic, constitu\u00eft pels progressistes, unionistes\ni dem\u00f2crates, al voltant de Prim, Serrano i Rivero, respectivament, que van\nobtindre el 69% dels escons. Dos minories de republicans \u201385 diputats\u2013 i de\ncarlins \u201320 diputats\u2013 van constituir l&#8217;oposici\u00f3. Les eleccions municipals,\nper la seua banda, van suposar el triomf dels republicans a les ciutats m\u00e9s\nimportants del pa\u00eds i que des dels municipis s\u2019exercira una mobilitzaci\u00f3\npol\u00edtica i contrap\u00e8s al govern mon\u00e0rquic.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La <strong>Constituci\u00f3 de 1869<\/strong>\nva establir les bases pol\u00edtiques d&#8217;un Estat liberal democr\u00e0tic,\nacceptant el principi del sufragi mascul\u00ed universal, aprofundint en el\nreconeixement dels drets\nciutadans i en una divisi\u00f3 clara dels poders de l&#8217;Estat. Trencava aix\u00ed amb la\ntradici\u00f3 constitucional encetada a 1837, continuada a 1845 i que, despr\u00e9s del\npar\u00e8ntesi del sexenni, es va reprendre a 1876.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Proclamava que \u201cla <strong>sobirania<\/strong> resideix essencialment en la naci\u00f3, de la qual emanen tots els poders\u201d i reconeixia en la Constituci\u00f3 (article 16) el sufragi mascul\u00ed universal.<\/li><li>Presentava una exhaustiva <strong>declaraci\u00f3 de drets<\/strong>, posant inter\u00e8s especial en deixar clars els \u00e0mbits en qu\u00e8 el Govern no podia entrar. Els drets de reuni\u00f3, associaci\u00f3 i inviolabilitat del domicili s&#8217;arreplegaven per primera vegada en la Constituci\u00f3 i prohibia l&#8217;establiment de censures, dip\u00f2sits o responsabilitats personals de l&#8217;editor. La supressi\u00f3 de les garanties constitucionals es contemplava mitjan\u00e7ant una llei. Es reconeixia la <strong>aconfessionalitat de l\u2019Estat <\/strong>i la<strong> llibertat ideol\u00f2gica i de cultes<\/strong>. S\u2019acceptava la igualtat plena de totes les religions i es garantia l\u2019exercici p\u00fablic i privat de qualsevol religi\u00f3. L\u2019Estat s\u2019obligava, per altra banda, a mantenir el culte i els ministres de la religi\u00f3 cat\u00f2lica.<\/li><li>El poder\nlegislatiu residia en les <strong>Corts<\/strong>,\ncompostes per dues cambres amb similars atribucions: el Congr\u00e9s dels Diputats i\nel Senat. El <strong>Congr\u00e9s<\/strong> tenia\npreemin\u00e8ncia legislativa i era elegit directament cada tres anys \u2013en proporci\u00f3\na la poblaci\u00f3 del districte electoral\u2013, sense condicions per a ser-ne elegit.\nEl <strong>Senat<\/strong>, restringit a una minoria\namb poder econ\u00f2mic, s&#8217;elegia indirectament i renovava per quarts, amb la\npretensi\u00f3 de contrarestar una possible radicalitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s. Perdia les\nfuncions judicials. Les Corts havien d&#8217;estar reunides un m\u00ednim de 4 mesos. <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tenien\ncapacitat per censurar el Cap del Govern i d&#8217;interpel\u00b7lar els\nministres. A m\u00e9s a m\u00e9s, elegien i separaven els membres del nou Tribunal de\nComptes del Regne. El Senat deixava de tenir funcions judicials.&nbsp;&nbsp; <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La <strong>Corona<\/strong> era diposit\u00e0ria del poder\nexecutiu i elegia el Cap del Govern. Els ministres eren els responsables\ndels actes del monarca. El dret a vet desapareixia, aix\u00ed com el seu poder\nlegislatiu: tenia iniciativa legal, per\u00f2 l&#8217;aprovaci\u00f3 de les lleis era sols\npotestat del legislatiu.<\/li><li>Els <strong>Tribunals de Just\u00edcia<\/strong> esdevenien \u00abPoder\nJudicial\u00bb, garantia front als governs. L\u2019ingr\u00e9s en la carrera judicial\nes va establir per oposici\u00f3, malgrat que el rei podia nomenar fins un quart\ndels magistrats. Una Llei Org\u00e0nica de Tribunals regularia el Poder Judicial. Se\nsuprimien els tribunals especials i es posava l\u00edmits a la jurisdicci\u00f3\neclesi\u00e0stica i militar.&nbsp; Reconeixia tamb\u00e9\nel jurat popular per a tots els delictes pol\u00edtics.<\/li><li>Reconeixia\nl&#8217;<strong>organitzaci\u00f3 descentralitzada de\nl&#8217;Estat <\/strong>amb Ajuntaments i&nbsp; Diputacions\nProvincials elegides pels ciutadans i amb sessions p\u00fabliques. Els territoris\nd&#8217;ultramar passaven a considerar-se&nbsp;\n\u00abprov\u00edncies\u00bb amb plens drets.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Desplegant la Constituci\u00f3, durant l&#8217;any 1870, es va dur a\nterme una intensa tasca legislativa que va modernitzar el sistema jur\u00eddic\nespanyol: la Llei Org\u00e0nica del Poder Judicial, el Codi Penal, la Llei\nmunicipal i provincial, la Llei de matrimoni civil, la Llei de registre civil,\nla Llei d&#8217;administraci\u00f3 i comptabilitat, la Llei d&#8217;ordre p\u00fablic, la Llei electoral\ni a 1872 la Llei d&#8217;enjudiciament criminal. La llei electoral establia el\nsufragi per als barons majors de 25 anys, el que suposa un 24% de la poblaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les eleccions generals celebrades a gener de 1869 van donar el triomf a un bloc mon\u00e0rquic, constitu\u00eft pels progressistes, unionistes i dem\u00f2crates, al voltant de Prim, Serrano i Rivero, respectivament, que van obtindre el 69% dels escons. Dos minories de republicans \u201385 diputats\u2013 i de carlins \u201320 diputats\u2013 van constituir l&#8217;oposici\u00f3. Les eleccions municipals, per &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/9-el-regim-politic-democratic-del-sexenni\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">9. El r\u00e8gim pol\u00edtic democr\u00e0tic del Sexenni<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":750,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2345","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2345"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2345\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}