{"id":2348,"date":"2019-11-04T19:06:56","date_gmt":"2019-11-04T18:06:56","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=1016"},"modified":"2019-11-04T19:06:56","modified_gmt":"2019-11-04T18:06:56","slug":"12-reivindicacions-i-conflictes-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/12-reivindicacions-i-conflictes-socials\/","title":{"rendered":"12. Reivindicacions i conflictes socials"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La crisi econ\u00f2mica amb qu\u00e8 es va obrir el sexenni va\nposar en primera plana de la vida pol\u00edtica i social les reivindicacions\npopulars. Intermitentment expressades i escassament tingudes en compte al\npassat, abastava ara a \u00e0mplies masses socials de camperols, obrers industrials\ni classes urbanes de menestrals, comerciants i botiguers. Els canvis\nsocioecon\u00f2mics provocats per la revoluci\u00f3 liberal no van beneficiar a les\nclasses populars, que no havien pogut accedir a la compra de terres\ndesamortitzades i que tampoc van veure&#8217;s afectats pels beneficis que el nou\ndinamisme econ\u00f2mic capitalista estava produint. Ser marginats del dret a\nsufragi va servir tamb\u00e9 per a establir un sistema impositiu perjudicial\ni un servei militar injust. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La revoluci\u00f3 de setembre va ser l&#8217;ocasi\u00f3 que aquestes classes populars van trobar per fer valdre les seues reivindicacions. Els manifestos publicats per les Juntes Revolucion\u00e0ries els arreplegaven indefectiblement: amb el sufragi \u00abuniversal\u00bb es demanava l&#8217;abolici\u00f3 de les quintes, l&#8217;abolici\u00f3 dels drets de portes i la contribuci\u00f3 \u00fanica.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La <strong>reducci\u00f3 de la pressi\u00f3 fiscal<\/strong>. El sistema impositiu creat pels liberals a 1845 estava basat en els impostos indirectes sobre els productes de primera necessitat, la qual cosa encaria la vida de les classes populars: drets de portes, consums i estancs. La seua abolici\u00f3 i substituci\u00f3 per contribucions directes \u2013contribuci\u00f3 \u00fanica\u2013 era una reivindicaci\u00f3 general, perqu\u00e8 repercutia m\u00e9s c\u00e0rrega a les classes benestants. Les Juntes els van abolir per\u00f2 el nou govern sorgit de les urnes el va haver de restiutir amb modificacions. El d\u00e8ficit p\u00fablic recurrent de l&#8217;estat liberal espanyol i el car\u00e0cter burg\u00e8s dels diferents govern impediren una m\u00e9s efectiva reforma impositiva.<\/li><li>L\u2019<strong>abolici\u00f3 del sistema de quintes<\/strong>. La prestaci\u00f3 del servei militar obligatori en base al sistema de quintes, creat a 1851, era una pesada c\u00e0rrega per a les classes populars, tant per la durada del servei \u2013que obligava a una llarga abs\u00e8ncia (4 anys)\u2013 com pel sistema implantat que permetia un pagament en met\u00e0l\u00b7lic per a veure\u2019s exempt, que impossibilitava a les classes humils beneficiar-se. La seua abolici\u00f3 es va plantejar constantment, per\u00f2 la necessitat de posar fi als problemes d\u2019ordre p\u00fablic i guerra ho ajornava. La Rep\u00fablica les va substituir per un servei voluntari remunerat. <\/li><li>La <strong>reclamaci\u00f3 de terres<\/strong>. La despossessi\u00f3 de gran part del camperolat espanyol \u2013en especial a \u00e0mplies zones del sud peninsular\u2013 i el nul benefici que van obtenir dels transvasament de terres que la pol\u00edtica liberal havia efectuat amb les desamortitzacions (1836-37, 1841 i 1855) va dur a que l&#8217;acc\u00e9s a la terra fora una reivindicaci\u00f3 recurrent.\u00a0 L&#8217;establiment de procediments financer \u00f2ptims perqu\u00e8 els jornalers pogueren accedir a la compra de les terres desamortitzades va continuar els debats oberts temps enrere, sense que poguera arribar-se a lleis compensat\u00f2ries. Aix\u00ed, malgrat les ocupacions il\u00b7legals de finques que es van produir en alguns llocs, la desequilibrada estructura de la propietat agr\u00e0ria no es va modificar.<\/li><li>La <strong>reivindicaci\u00f3 de millores salarials i\nlaborals<\/strong> (drets laborals) davant els patrons es va obrir en el Sexenni a\nuna nova etapa, quan va arribar a Espanya els enviats de la I Internacional\ni la classe obrera i camperola espanyola va participar dels debats ideol\u00f2gics\nmarxista i anarquista. Reconegut el dret a associar-se, la vaga va ser\nun instrument per defensar millores laborals i socials i la insurrecci\u00f3\nva tindre una pres\u00e8ncia p\u00fablica important.&nbsp;\n<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La frustraci\u00f3 de les aspiracions de reforma social va dur a\nque la protesta s\u2019expressar\u00e0 violentament en forma d\u2019insurrecci\u00f3 popular\nadscrita al <strong>republicanisme<\/strong>, i que\nestiguera present de manera persistent durant tot el Sexenni.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Oposici\u00f3 armada i ocupaci\u00f3 de finques en el desarmament dels \u00abVoluntaris de la Llibertat\u00bb a l\u2019octubre de 1868 en molts llocs de Cadis i M\u00e0laga. <\/li><li>Motins contra les quintes brotaren a mar\u00e7 de 1869 per Andalusia, Barcelona (repetits a 1872), Alcoi i Mallorca. <\/li><li>Ocupaci\u00f3 de terres per Extremadura, La Mancha i M\u00farcia a l&#8217;estiu de 1869, repetits a 1871 i 1873. <\/li><li>Vagues fabrils a Madrid, Barcelona, Val\u00e8ncia, Sevilla i Alcoi. <\/li><li>Insurrecci\u00f3 internacionalista d&#8217;Alcoi (juliol 1873), que va posar el poder en mans d&#8217;un Comit\u00e8 de Salut P\u00fablica obrer durant dues setmanes.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el context de la lluita pol\u00edtica, les forces republicanes\ntamb\u00e9 van fer <strong>\u00fas de la insurrecci\u00f3<\/strong>\nen dues ocasions, per a proclamar la Rep\u00fablica, reprimides per l\u2019estat:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>A\nsetembre i octubre de 1869 va esclatar una insurrecci\u00f3 republicana\ngeneralitzada, que fou reprimida i rebutjada pels mateixos l\u00edders\nrepublicans. <\/li><li>A juliol\nde 1873 va sorgir la insurrecci\u00f3 cantonal, iniciada a M\u00farcia i estesa al\nPa\u00eds Valenci\u00e0, Andalusia i a llocs d\u2019Extremadura, Salamanca i \u00c0vila. Moltes\nciutats, dominades pels \u201crepublicans intransigents\u201d, es van declarar sobiranes\ni van proclamar la rep\u00fablica federal. A M\u00e0laga i Cartagena la tornada a la\nlegalitat es va allargar durant moltes setmanes. Cartagena era sotmesa a gener\nde 1874.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els cops\nd&#8217;Estat de 1874 van posar fi a l&#8217;experi\u00e8ncia democr\u00e0tica del sexenni, que pel\nseu car\u00e0cter convuls i insurreccional ha sigut denominat tamb\u00e9 com Sexenni\nRevolucionari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La crisi econ\u00f2mica amb qu\u00e8 es va obrir el sexenni va posar en primera plana de la vida pol\u00edtica i social les reivindicacions populars. Intermitentment expressades i escassament tingudes en compte al passat, abastava ara a \u00e0mplies masses socials de camperols, obrers industrials i classes urbanes de menestrals, comerciants i botiguers. Els canvis socioecon\u00f2mics provocats &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/12-reivindicacions-i-conflictes-socials\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">12. Reivindicacions i conflictes socials<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":763,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2348","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-liberalisme-insurreccional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2348","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2348"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2348\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}