{"id":396,"date":"2019-09-17T13:46:05","date_gmt":"2019-09-17T11:46:05","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=396"},"modified":"2019-09-17T13:46:05","modified_gmt":"2019-09-17T11:46:05","slug":"3-el-govern-de-la-junta-central-la-regencia-i-les-corts-de-cadis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/3-el-govern-de-la-junta-central-la-regencia-i-les-corts-de-cadis\/","title":{"rendered":"3. El govern de la Junta Central, la Reg\u00e8ncia i les Corts de Cadis"},"content":{"rendered":"\n

Una part molt important del pa\u00eds va rebutjar la intervenci\u00f3 de Bonaparte, assumint el nom de \u201cpatriotes<\/strong>\u201d, tot i que internament tenien aspiracions molt diferents. Al front de cadascuna de les 23 prov\u00edncies existents es van constituir una Junta Suprema, compostes per personalitats destacades del m\u00f3n local, que van assumir la leg\u00edtima representaci\u00f3 del pa\u00eds en abs\u00e8ncia del rei. Aquestes van cedir el seu poder a la Junta Central Governativa del Regne<\/strong> (setembre de 1808), creada a Aranjuez i presidida per Floridablanca \u2013destacat ministre il\u00b7lustrat del passat-, i que es va despla\u00e7ar cap al sud quan Josep I s\u2019hi va instal\u00b7lar a la capital. Amb la intenci\u00f3 d\u2019institucionalitzar el r\u00e8gim, es va crear el Consell de Reg\u00e8ncia (gener de 1810), que despr\u00e9s es denominaria Reg\u00e8ncia del Regne<\/strong>, presidit per l\u2019absolutista bisbe d\u2019Ourense. La primera decisi\u00f3 d\u2019aquestes juntes va ser expulsar el franc\u00e8s, declarada la guerra a Napole\u00f3 l\u20191 de juny de 1808 .<\/p>\n\n\n\n

Els representants m\u00e9s progressistes de la Junta Central van aconseguir, abans de la seua dissoluci\u00f3, que es convocaren \u2013setembre de 1810\u2013 unes Corts unit\u00e0ries per a \u201ccon\u00e8ixer la voluntat de la naci\u00f3\u201d. Reunides a la ciutat de Cadis, els diputats van ser designats de molts diverses maneres, sense elecci\u00f3 directa en comicis. Hi va haver representades tres opcions pol\u00edtiques diferents, sense existir clars partits individualitzats. Per una banda hi havia els partidaris de mantindr\u00e9 les estructures pol\u00edtiques i socials de l\u2019Antic R\u00e8gim, els absolutistes<\/strong>, representats per nobles i eclesi\u00e0stics; els partidaris de reformes il\u00b7lustrades \u2013jovellanistes<\/strong>\u2013, aglutinats al voltant de Jovellanos, pol\u00edtic il\u00b7lustrat represaliat per Godoy: eren minoria i aspiraven a una versi\u00f3 aut\u00f2ctona de les reformes bonapartistes; finalment, els liberals<\/strong>, que constitu\u00efen el grup m\u00e9s homogeni i pol\u00edticament m\u00e9s decidit i combatiu: van liderar els debats i les votacions que, al capdavall, van aprovar els decrets i la Constituci\u00f3 de 1812 que van posar fi a l’Antic R\u00e8gim. Entre ells hi van destacar Agust\u00edn Arg\u00fcelles, el rector Mu\u00f1oz Torrero, Quintana o el comte de Toreno . <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques i estrat\u00e8giques de cada grup van ser molt marcades. Aprovada la Constituci\u00f3 de 1812, la negativa del president de la Reg\u00e8ncia (bisbe d\u2019Ourense) a jurar-la va provocar el repudi per les Corts i l\u2019expulsi\u00f3 del pa\u00eds, passant la presid\u00e8ncia a Saavedra, ministre il\u00b7lustrat de Carles IV. Blanco \u201cWhite\u201d, periodista que es va exiliar a Londres al 1810, decebut per la marxa de la revoluci\u00f3 espanyola, va ser un cronista clarivident dels avatars pol\u00edtics de moment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una part molt important del pa\u00eds va rebutjar la intervenci\u00f3 de Bonaparte, assumint el nom de \u201cpatriotes\u201d, tot i que internament tenien aspiracions molt diferents. Al front de cadascuna de les 23 prov\u00edncies existents es van constituir una Junta Suprema, compostes per personalitats destacades del m\u00f3n local, que van assumir la leg\u00edtima representaci\u00f3 del pa\u00eds … Sigue leyendo 3. El govern de la Junta Central, la Reg\u00e8ncia i les Corts de Cadis<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":663,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-crisi-de-lantic-regim-i-el-triomf-de-la-revolucio-liberal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=396"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/396\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}