{"id":642,"date":"2019-09-20T18:00:09","date_gmt":"2019-09-20T16:00:09","guid":{"rendered":"https:\/\/aulageohis.com\/quadernhisesp2bat\/?p=642"},"modified":"2019-09-20T18:00:09","modified_gmt":"2019-09-20T16:00:09","slug":"8-les-regencies-1833-43","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/8-les-regencies-1833-43\/","title":{"rendered":"8. Les Reg\u00e8ncies (1833-43)"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La desaparici\u00f3 de Ferran VII va deixar pas a un conflicte per la successi\u00f3. La llei S\u00e0lica borb\u00f2nica impedia la transmissi\u00f3 de la corona via femenina, motiu pel qual Carles Maria Isidre, germ\u00e0 del rei, es va considerar leg\u00edtim hereu. Ferran VII, que havia aconseguit finalment descend\u00e8ncia en la futura Isabel II, va abolir la llei per a garantir els drets de la seu filla Isabel, obrint una disputa din\u00e0stica entre Maria Cristina, convertida en Reina Regent defensora dels drets d\u2019Isabel \u2013que tenia sols tres anys d\u2019edat a la mort del rei\u2013 i l\u2019infant Carles, Carles VI per als seus seguidors.  <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aquesta etapa la revoluci\u00f3 liberal triomf\u00e0 definitivament en un context europeu de triomf del liberalisme a Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia, B\u00e8lgica i Regne Unit. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tres factors hi van contribuir a l\u2019\u00e8xit: <\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\"><li>La necessitat de la <strong>Regent M\u00aa Cristina de Borb\u00f3<\/strong> de trobar suports per a defensar els drets successoris d\u2019Isabel II \u2013menor d\u2019edat\u2013 quan Carles M\u00aa Isidre, germ\u00e0 del rei, va reclamar el tron i va iniciar una guerra civil (la Guerra Carlina) que es va allargar de 1833 a 1840. <\/li><li>La situaci\u00f3 de fallida financera de la Corona, que va dur a la conflu\u00e8ncia d\u2019interessos amb els liberals, als quals estaven adscrits els burgesos, \u00fanic grup que podia comprar el deute de la corona i actuar de prestatari. <\/li><li>Les mobilitzacions ciutadanes i el pronunciaments militars en contra de l&#8217;absolutisme i a favor del liberalisme, sobre els principis pol\u00edtics i socials de la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El pacte de\nla Corona amb els liberals m\u00e9s conservadors es va concretar en l\u2019<strong>Estatut Reial <\/strong>(1834), una carta legal\natorgada per la Corona. L\u2019Estatut Reial creava dues cambres molt restrictives\nen la seua composici\u00f3 i funcions, de car\u00e0cter sols consultiu: l\u2019Estament dels\nPr\u00f2cers i l\u2019Estament dels Procuradors. El l\u00edder liberal moderat, <strong>Mart\u00ednez de la Rosa<\/strong>, va ser superat\npol\u00edticament amb el pronunciament de la Granja (1836), que va obligar a\nla reina a jurar la Constituci\u00f3 de 1812, que, una vegada reformada per\nadaptar-la als nous temps, va donar lloc a la Constituci\u00f3 de 1837. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La divisi\u00f3\nentre els moderats i progressistes, constitu\u00efts com dos partits clarament\ndiferenciats que pugnaven per governar, va guanyar protagonisme conforme la\nguerra civil finalitzava. <strong>Mendiz\u00e1bal<\/strong>,\ncom a ministre d\u2019hisenda, va ser el catalitzador del progressisme, responsable\ndel moviment desamortitzador de 1836, mitjan\u00e7ant el qual eixien a\np\u00fablica subhasta terres del clergat regular \u2013nacionalitzades pr\u00e8viament\u2013, que\nven ser comprades \u00e0vidament pels nous burgesos. Aquests, amb les classes\npopulars ciutadanes que sumaven les seues forces a la causa liberal, van ser\nels responsables de la defensa del r\u00e8gim contra els carlins a trav\u00e9s de la\n\u201cmil\u00edcia nacional\u201d, el cos armat de ciutadans creat per actuar de for\u00e7a de xoc\ncontra l\u2019absolutisme carl\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els moderats, liderats per <strong>Ist\u00fariz<\/strong>, s\u2019aplegaven al voltant de la Regent M\u00aa Cristina de Borb\u00f3, oposada a desamortitzar b\u00e9ns eclesi\u00e0stics i interessada a conservar el m\u00e0xim de les prerrogatives reials, que el liberalisme erosionava. Tanmateix, la necessitat de defensa del r\u00e8gim va obligar a recolzar l\u2019aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1837 proposada pel progressisme. Una vegada va acabar la guerra, els moderats van refor\u00e7ar la seua posici\u00f3 i, despr\u00e9s d\u2019una etapa de progressisme, van aconseguir monopolitzar el poder amb Isabel com a reina. L\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera de 1835 lligada amb una crisi de subsist\u00e8ncies va agitar el descontent de les classes populars de les ciutats \u2013partid\u00e0ries de canvis pol\u00edtics i socials que transcendien els principis liberals m\u00e9s conservadors de la burgesia sota formes republicanes- donant lloc a accions d\u2019anticlericalisme contra esgl\u00e9sies i eclesi\u00e0stics, partidaris del carlisme i dels privilegis tradicionals. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La <strong>guerra carlina<\/strong> va tindre, doncs, una\ngran repercussi\u00f3 en els esdeveniments i les decisions pol\u00edtiques del per\u00edode.\nEs va localitzar especialment en tres \u00e0rees del pa\u00eds: el Pa\u00eds Basc, la\nCatalunya interior i el Maestrat ib\u00e8ric de Castell\u00f3 i Terol. <\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Al Pa\u00eds Basc va estar lligada a la defensa de la \u201cLlei vella\u201d \u2013els furs\u2013, front a l\u2019uniformisme jur\u00eddic que el liberalisme imposava i la supressi\u00f3 de privilegis fiscals de les terres basques. <strong>Zumalac\u00e0rregui<\/strong> va ser el gran l\u00edder militar del carlisme basc. Les accions militars d\u2019Espartero (setge a Bilbao) i el pacte amb <strong>Maroto<\/strong> (\u201cAbra\u00e7ada de Bergara\u201d, 1839), l\u00edder carl\u00ed que es va avindre a la pau, van posar fi a la guerra en el nord peninsular, malgrat que una part del carlisme no la va acceptar. &nbsp;<\/li><li> A la resta del territori, el carlisme va estar lligat a la defensa de les estructures rurals tradicionals, transformades per la legislaci\u00f3 liberal, que precaritzaven les condicions laborals del camperolat i transformava la propietat de la terra de forma lesiva per a molts. En el Maestrat ib\u00e8ric el l\u00edder carl\u00ed va ser Cabrera, que va assetjar el litoral valenci\u00e0 en defensa de les pretensions de Carles VI. Els generals O\u2019Donnell (Llucena, 1839) i especialment <strong>Espartero<\/strong> (Morella, 1840) van derrotar el carlisme a l\u2019est peninsular, creant les condicions perqu\u00e8 pogueren n\u00e0ixer i consolidar-se les institucions liberals. A 1840 el carlisme estava derrotat i Espartero, com a Duc de la Vict\u00f2ria, es va convertir en el gran l\u00edder del progressisme. <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La llei\nd\u2019Ajuntaments va ser l\u2019altre gran assumpte que va dirigir la vida pol\u00edtica\ndel moment. Els progressistes i les forces a la seua esquerra \u2013dem\u00f2crates i\nrepublicans\u2013 eren partidaris d\u2019una \u00e0mplia descentralitzaci\u00f3 del poder local, el\nque pretenien mitjan\u00e7ant una llei\nd\u2019ajuntaments que establira l\u2019elecci\u00f3 dels alcaldes pels ve\u00efns, principi\ninacceptable per als moderats, partidaris del major centralisme. La vict\u00f2ria\nsobre el carlisme va ser l\u2019oportunitat dels conservadors de presentar una llei\ncentralitzadora i de parar la desamortitzaci\u00f3, el que a provocar una crisi pol\u00edtica.\nEls progressistes van obtenir una majoria en les noves eleccions que es van\nconvocar i van aprovar una llei descentralitzadora, que la regent M\u00aa Cristina\nde Borb\u00f3 es va negar a sancionar, provocant un aixecament generalitzat de\nles ciutats a l\u2019estiu de 1840 i la demanda de que Espartero \u2013heroi de la\nderrota del carlisme- formara govern. M\u00aa Cristina de Borb\u00f3 va renunciar a la\nReg\u00e8ncia i es va exiliar a Fran\u00e7a, passant aquesta a <strong>Espartero<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant la <strong>reg\u00e8ncia d\u2019Espartero<\/strong> la tensi\u00f3 entre\nles forces liberals es va palesar tant en els pronunciaments moderats que\nes van produir (O\u2019Donnell, Dulce i Leon, que va ser executat) com en la pugna\npol\u00edtica entre Espartero i el seu propi partit. Es va ampliar la desamortitzaci\u00f3\nals b\u00e9ns dels clergat secular (1841), acotentant el progressisme, tot i que\nl\u2019intent d\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un aranzel lliurecanvista amb el Regne Unit li va\nprovocar una gran oposici\u00f3 i l\u2019erosi\u00f3 de la seua popularitat: Barcelona\u2014on tant\nla burgesia industrial com les classes obreres es van aixecar contra l\u2019aranzel\nque consideraven ru\u00efn\u00f3s- va ser bombardejada des de Montju\u00efc (1842). A 1843, un\naixecament ciutad\u00e0 progressista en contra d&#8217;Espartero \u2013 a qui l\u2019acusaven\nd\u2019autoritari\u2013 secundat pels moderats, va provocar la seua destituci\u00f3 i l\u2019exili.\n<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El cop\nd\u2019Estat i les maniobres del general <strong>Narv\u00e1ez<\/strong>\n(1843), que va proclamar la majoria d\u2019edat de la reina Isabel, amb 13\nanys, va posar fi al per\u00edode progressista. Convertit en el nou president de\nl\u2019executiu, s\u2019iniciava un nou per\u00edode pol\u00edtic, caracteritzat pel monopoli del\npoder per part dels moderats<em>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La desaparici\u00f3 de Ferran VII va deixar pas a un conflicte per la successi\u00f3. La llei S\u00e0lica borb\u00f2nica impedia la transmissi\u00f3 de la corona via femenina, motiu pel qual Carles Maria Isidre, germ\u00e0 del rei, es va considerar leg\u00edtim hereu. Ferran VII, que havia aconseguit finalment descend\u00e8ncia en la futura Isabel II, va abolir la &hellip; <a href=\"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/8-les-regencies-1833-43\/\" class=\"more-link\">Sigue leyendo <span class=\"screen-reader-text\">8. Les Reg\u00e8ncies (1833-43)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":675,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-642","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-crisi-de-lantic-regim-i-el-triomf-de-la-revolucio-liberal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/642","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=642"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/642\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=642"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=642"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aulageohis.com\/aulageohis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}