80 anys de la fi de la Guerra Civil

Aquesta primavera de 2019 es commemorava el 80é aniversari de la fi de la Guerra Civil i l’inici de la llarga marxa d’exiliats cap a França i el Magreb, milers de persones compromeses amb la causa republicana que fugien de la repressió franquista.

L’1 d’abril de 1939 el general Franco declarava finalitzada la guerra -després de 32 mesos de conflicte- amb el darrer bando militar de la contesa: “Vencido y desarmado el ejército rojo, las tropas nacionales han conseguido sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. Era el triomf final del cop d’Estat de juliol de 1936 contra el règim republicà de 1931 i el principi d’una llarga dictadura que va concloure el 1976.

La Guerra Civil va ser una dura fractura -amb milers de morts i destrucció material- en l’evolució històrica d’Espanya i l’inici del desfasament cívic i moral a què la dictadura franquista -construïda sobre uns valors polítics contraris a la tradició europea de parlamentarisme i llibertats polítiques- va sumir Espanya i els espanyols durant gairebé quaranta anys.

Aquesta anormalitat històrica encara és present i ocupa un lloc important en el debat polític actual, especialment a partir de la Llei de Memòria Històrica (2007), quan la dreta ideològica, incapaç de desmarcar-se netament de la dictadura, ha recuperat els discursos franquistes que el règim va imposar durant dècades als espanyols des dels aparells propagandístics del Movimiento: premsa, radio, TVE, NO-DO o les institucions del règim.

Les transformacions polítiques del món contemporani

Podeu trobar en el següent enllaç les imatges per a realitzar el mural.

Relació d’imatges

  1. Al.legoria del poder absolut
  2. Estats generals de l’Antic Règim francés
  3. Caricatura de diferències socials de l’Antic règim
  4. Declaració independència nord-americana
  5. Mont Rusmore (Whashington, Jefferson, T. Roosevelt i Lincoln)
  6. Liberty
  7. Juramentació del Jeau de Paume
  8. Terror revolucionari
  9. Coronació de Napoleó Bonaparte com a emperador
  10. Al.legoria de la revolució francesa de 1830
  11. Parlament britànic a 1836
  12. Revolucions de 1848
  13. Parlament democràtic de la República de Weimar (1930) – Lema: Unió, justícia i llibertat(Alemanya)
  14. Al.legoria de la II República espanyola de 1931
  15. Proclamació de la República a 1931
  16. Diumenge sagnant 1905
  17. Manifestació obrera a Rússia 1917
  18. Discurs de Lenin
  19. Sòviet de Petrograd
  20. Gestapo nazi
  21. Al.lgoria d’Stalin amb els pobles de la Unió Soviètica
  22. Mao
  23. Discursos de Hitler
  24. Hitler i Mussolini
  25. Concentració Nazi a Nuremberg
  26. Juís de Nuremberg
  27. Camp de concentració nazi

TICs y TACs

No me resisto a publicar está contundente defensa de las tecnologías en la educación, léase enseñanza-aprendizaje, de M. Fernández Enguita.

“[…] las tecnologías de la información y la comunicación, las redes sociales virtuales, las comunidades de trabajo y aprendizaje en línea o los nuevos medios digitales no son simplemente unos instrumentos entre otros para perseguir los fines de siempre, sino el reflejo y el anticipo necesario del nuevo entorno digital que los alumnos viven hoy como niños, adolescentes y jóvenes y en el que vivirán mañana como adultos, por lo que su incorporación no puede esperar”.

(De M. Fernández Enguita: “¿Una generación escolar echada a perder por la informática?”)

El Tesoro (Manuel Vicent)

“Está amaneciendo. Es la hora de los pájaros. A los colegios e institutos llegan en bandadas niños y chavales cargados con sus mochilas. Ellos no lo saben, pero todos se dirigen a la isla del tesoro […]. El patio del colegio se transforma, de repente, en un ruidoso embarcadero […]. En el aula hay una pizarra encerada donde cada profesor, que es el timonel de esta aventura, trazará todos los días el mapa de esa isla de la fortuna. Ciencias, matemáticas, historia, lengua, geografía: cada asignatura tiene un rumbo distinto y cada rumbo un enigma que habrá que descifrar. La travesía va a ser larga, azarosa, llena de escollos. Muchos de esos niños y chavales tripulantes nunca avistarán las palmeras, unos por escasez de medios, otros por falta de esfuerzo o mala suerte, pero nadie les puede negar el derecho a arribar al final de la isla que señalaron los mapas como final de la travesía […]. De aquellos pequeños expedicionarios que embarcaron hacia la isla del tesoro solo los más afortunados llegarán a buen término. Algunos soñarán con cambiar el mundo, otros se conformarán con llevar una vida a ras de la existencia. Cuando recién desembarcados pregunten dónde se halla el cofre del tesoro, el timonel les dirá: estaba ya en la mochila que cargabais al llegar por primera vez al colegio. El tesoro es todo lo que habéis aprendido, los libros que habéis leído, la cultura que habéis adquirido. Ese tesoro, que lleváis con vosotros, no será detectado por ningún escáner, cruzará libremente todas las aduanas y fronteras, y tampoco ningún pirata os lo podrá nunca arrebatar”.

(De Manuel VICENT, Radical libre; Editorial Círculo de Tiza, Madrid, 2014).