El triomf del Front Popular va moure la dreta a mobilitzar-se contra la república i promoure un cop d’Estat. La conspiració es va iniciar abans de les eleccions de febrer, però va ser al llarg de la primavera quan es van concretar. Tot i que el govern republicà va apartar a destinacions allunyades de Madrid al militars sospitosos de conspiració –Mola, Godet, Queipo, Franco- la conspiració va continuar i en ella participaven també civils, que amb l’aportació econòmica (Alfons XIII, CEDA) i negociacions amb la Itàlia feixista, es van proveir d’armes per a encetar una aixecament violent.
Falange Española de las JONS va desplegar una estratègia violenta contra destacades figures de la República, com ara Jiménez d’Asua, president de la comissió redactora de la Constitució de 1931, diputats d’esquerra, o el jutge que va dirigir el judici que va il·legalitzar la Falange, que va ser assassinat, o el mateix Azaña.
A juliol, l’assassinat de Castillo, un significat tinent de carabiners, va provocar l’assassinat de Calvo Sotelo –la principal figura d’oposició parlamentària a la República– per part de companys del guàrdia, el que va suposar una commoció política i va obligar a suspendre les Corts. Dos dies després l’exèrcit d’Àfrica s’aixecava contra la República.