Identifiqueu les idees fonamentals del text i comenteu-les breument. Heu de demostrar que teniu coneixement del període i que conceptes, dates i expressions del text són significatives per a vosaltres. Referiu-vos també al nucli temàtic (o procés històric) i al context del text.
El text és el següent.
Carta de Pascual Madoz al General Prim (Madrid, 12 de gener de 1867)
El meu benvolgut Juan: vegem si aquesta carta passa la frontera (…). Ja veus com estem. La tempestat s’enforteix, encara que per ara no es fiquen amb nosaltres. Els unionistes estan espantats i res se sap (…) respecte dels seus plans. Ara criden i fatiguen els seus pulmons parlant de llibertat i revolució. De moment van anant a les províncies desterrats (…).
El Ministeri no té el valor que demostra. No és tan ferotge el lleó com el pinten (…) i potser tots els ministres coneixen la gravetat de la situació. Però, (…) si la Cort no els abandona, acceptaran les batalles que se’ls presenten i aniran fins a la fi. A mi no m’estranya que els ministres vulguen jugar-se el tot pel tot. Tanmateix, em sorprén que Palau vulga aventurar la seua sort a la sort del Gabinet. (…).
D’eleccions ningú se n’ocupa, ni tan sols jo. Lluny d’això, he dit a Barcelona que no cal pensar en lluita electoral; i hui conteste a una junta de progressistes de Cadis, reunides en el Puerto de Santa María, que en la situació actual no cal pensar a comprometre els amics. (…).
La meua opinió ja la saps, i no l’amague a ningú, encara que s’enfaden amb mi (…) Aguirre, Sagasta i Ruiz Zorrilla. Primer que res, la teua intel·ligència i la d’aquests senyors amb Espartero i amb Olózaga (…). Si tots estiguérem units, una altra seria la situació (…).
Ací la gent es preocupa per la conducta que seguiran els vicalvaristes. Es repetirà l’evolució de 1854? És possible. Potser tinguen hui més elements que aleshores (…). Ja recordaràs la meua apreciació sobre les condicions del poble espanyol, molt diferents a 1867 a les dels anys 36, 40 i 43. No cal desconéixer també que, a mesura que la reacció avança, l’entusiasme dels liberals augmenta (…).
La situació del país (…) dolentíssima. El crèdit, a terra. La riquesa rústica i urbana minvant prodigiosament. Els negocis, perduts, i no sé qui se salvarà d’aquest conflicte. Jo faig prodigis per a salvar la «Peninsular», però t’assegure, benvolgut Juan, que ni menge ni dorm (…). Ningú paga (…) perquè ningú té per a pagar. Si vens ningú compra, ni encara que dones la cosa pel cinquanta per cent del seu cost. Espanya ha arribat a una decadència gran i jo, com a bon espanyol, desitjaria que hi haguera mitjans hàbils d’alçar el prestigi i dignitat d’aquest poble, que mereix millor sort (…).
El teu (…) apassionat i antic amic, Pascual Madoz.
