Comentari de text sobre la II República i la Guerra Civil Espanyola.
Haureu de comentar de la forma habitual els textos de Manuel AZAÑA, Causas de la guerra de España, Collonges-sous-Salève, 1939 (examen de juny de 2017) i el d’Emilio Mola, Instrucció Reservada núm. 1, 25 d’abril de 1936 (examen de juliol de 2018).
Manuel AZAÑA, Causas de la guerra de España, Collonges-sous-Salève, 1939.
“El nou règim es va instaurar sense causar víctimes ni danys. Una alegria desbordant va inundar tot el país. La República venia realment a donar forma a les aspiracions que des del començament del segle treballaven l’esperit públic, a satisfer les exigències més urgents del poble. […] La societat espanyola oferia els contrastos més violents. En certs nuclis urbans, un nivell de vida alt, adaptat a tots els usos de la civilització contemporània, i a pocs quilòmetres, llogarets que apareixen detinguts en el segle XV. Pràcticament a la vista dels palaus de Madrid, els albergs miserables de la muntanya. […] Províncies del nord-oest on la terra està dividida en trossets que no donen prou per a mantenir el cultivador; províncies del sud i oest, on el propietari de 14.000 hectàrees posseeix en una sola mà tot el territori d’un poble. […] Molts veien amb horror tot intent de laïcisme de l’estat. A altres, qualsevol concessió a les reivindicacions del proletariat els infonia por, com un començament de revolució. […] La República, com era el seu deure, va accentuar l’acció de l’estat. Acció inajornable pel que feia als obrers camperols. L’atur que afectava totes les indústries espanyoles, era enorme, crònic, en l’explotació de la terra. […] Les reformes socials, per moderades que foren, irritaven els capitalistes. Les realitzacions principals de la República (reforma agrària, separació de l’Església i l’estat, llei de divorci, autonomia de Catalunya, disminució de l’oficialitat en l’exèrcit, etc.), van suscitar, com és normal, gran oposició. També va ser asprament combatuda la fundació de milers d’escoles i d’un centenar d’establiments de segon ensenyament, perquè la instrucció era neutra en el terreny religiós”.
Emilio Mola, Instrucció Reservada núm. 1, 25 d’abril de 1936.
“Base 1a. La conquista del poder ha d’efectuar-se aprofitant el primer moment favorable i a aquesta han de contribuir les Forces Armades, conjuntament amb les aportacions que en homes i elements de tota classe faciliten els grups polítics, societats i individus aïllats que no pertanguen a partits, sectes i sindicats que reben inspiracions de l’estranger: socialistes, maçons, anarquistes, comunistes, etc.Base 5a. […] Es tindrà en compte que l’acció ha de ser en extrem violenta per a reduir com més prompte millor l’enemic, que és fort i ben organitzat. Per descomptat, seran empresonats tots els directius dels partits polítics, societats o sindicats no afectes el moviment aplicant-los castics exemplars als dits individus per a estrangular els moviments de rebel·lia o vagues”.
L’estudiantat haurà de contestar una primera pregunta en què pot triar la relacionada amb els textos 1 i 2 o la relacionada amb els textos 3 i 4 (fins a 1 punt).
Una segona pregunta en què pot triar la relacionada amb els textos 1 i 2 o la relacionada amb els textos 3 i4 -indistintament del que s’haja optat a la pregunta anterior- (fins a 2.5 punts).
Una tercera pregunta en què hi haurà 4 conceptes dels quals hauran de triar-ne 2 d’ells (2 punts).
Una quarta pregunta en què pot triar la relacionada amb els textos 1 i 2 o la relacionada amb els textos 3 i 4 -indistintament del que s’haja optat a les preguntes 1 i 2- (fins a 2,5 punts).
Una cinquena pregunta amb dos plantejaments, dels quals pot triar qualsevol d’ells (fins a 2 punts).
Com veieu, els canvis afecten a permetre combinar preguntes de les dues opcions, que corresponen al segle XIX i al segle XX, i a presentar més optativitat a l’hora de triar pregunta. Per tant, si us podeu lluir més en una de les preguntes de l’opció diferent a la dels textos comentats, podeu contestar-la sense problemes.
Constesteu en la casella de comentaris que segueix un resum de la valoració del vostre comentari després de contrastar-lo amb el model que us he proporcionat.
PRINCIPIS POLÍTICS DE LA II REPÚBLICA
Primera declaració del Govern Provisional de la República (14 d’abril 1931). Gaseta de Madrid, 15 abril 1931.
DECRET
El Govern provisional de la República, en rebre els seus poders de la voluntat nacional, compleix amb un imperiós deure polític en afirmar davant d’Espanya que la conjunció representada per aquest Govern no respon a la mera coincidència negativa de lliurar a la nostra pàtria de la vella estructura ofegadora del règim monàrquic, sinó a la positiva convergència d’afirmar la necessitat d’establir com a base de l’organització de l’Estat un plexe de normes de justícia necessitades i anhelades pel país. […]
En virtut de les raons abans dites, el Govern declara:
1r. (…) sotmetrà la seua actuació col·legiada i individual al discerniment i sanció de les Corts Constituents –òrgan suprem i directe de la voluntat nacional–, arribada l’hora de declinar davant d’ella els seus poders. […]
3r. (…) la seua decisió de respectar de manera plena la consciència individual per mitjà de la llibertat de creences i cultes, sense que l’estat en moment algun puga demanar al ciutadà revelació de les seues conviccions religioses.
4t. (…) orientarà la seua activitat, no sols en l’acatament de la llibertat personal i quant ha constituït en el nostre règim constitucional l’estatut dels drets ciutadans, sinó que aspira a eixamplar-los (…) reconeixent (…) la personalitat sindical i corporativa, base del nou dret social.
5é. (…) que la propietat privada queda garantida per la llei; en conseqüència, no podrà ser expropiada sinó per causa d’utilitat pública i prèvia la indemnització corresponent. Tanmateix, aquest Govern, sensible a l’abandó absolut que ha viscut la immensa massa llauradora espanyola (…) adopta com a norma de la seua actuació el reconeixement de què el dret agrari ha de respondre a la funció social de la terra. […]
NICETO ALCALÁ-ZAMORA, President del Govern provisional; ALEJANDRO LERROUX, Ministre d’Estat; FERNANDO DE LOS RIOS, Ministre de Justícia; MANUEL AZAÑA, Ministre de la Guerra; SANTIAGO CASARES QUIROGA, Ministre de Marina; MIGUEL MAURA, Ministre de la Governació; ALVARO DE ALBORNOZ, Ministre de Foment; FRANCISCO LARGO CABALLERO, Ministre del Treball.
Després d’haver esquematitzat els temes de la II república i de la Guerra Civil Espanyola i d’haver realitzat les activitats de classificació de la informació, hem de passar a un exercici d’aplicació. El comentari de text té eixe objectiu.
Us pose a continuació un document amb els exàmens que han eixit en els darrers anys sobre el període. Llegiu-los per a fer-vos una idea de què pot eixir en l’examen de juliol d’enguany, parant especial atenció en el de juny de 2017 -un text d’Azaña sobre l’oposició que va rebre la República entre l’oligarquia, de 1939, i un manifest electoral de la Unió de Dretes, de 1933.
Us adjunte també la fitxa on arreplegar la informació. Els dubtes que sorgisquen expresseu-los com a comentaris d’aquesta entrada o en el grup de Telegram.
I. Preguntes de desenvolupament centrades en un esdeveniment o període concret
Expliqueu les causes del colp d’estat de Primo de Rivera i la reorganització política posterior. (Juliol 2013)
Analitzeu les causes que provoquen el colp d’estat de setembre de 1923 i exposeu les principals fases i característiques de la dictadura de Primo de Rivera. (Juny 2019)
Descriviu els programa reformista del govern republicà durant l’anomenat “Bienni reformista” (1931-1933). (Juny 2015)
Analitzeu l’impacte de les reformes socials i polítiques del període republicà en relació a la igualtat de drets entre homes i dones (cal tenir present els debats parlamentaris entorn del vot femení). (Juliol 2016)
Analitzeu els principals problemes que es van plantejar als governs del primer bienni republicà, així com les reformes socials iniciades per a intentar solucionar-los. (Juny 2017)
Descriviu, en línies generals, l’esclat de la guerra civil espanyola, la intervenció internacional en aquesta i la violència succeïda en ambdós bàndols. (Juliol 2018)
II. Preguntes de relació del tema amb el procés històric
Compareu el colp d’estat de Primo de Rivera amb altres motins militars anteriors i posteriors. (Juliol 2013)
Compareu les diferències i similituds de la dictadura de Miguel Primo de Rivera amb les de Francisco Franco. (Juny 2019)
Expliqueu breument quina era la situació de l’Església catòlica a Espanya durant la República i compareu-la amb les relacions Església-Estat i la seua influència social durant el franquisme. (Juny 2015)
Relacioneu el primer bienni republicà amb la reacció de les forces conservadores en el bienni radical-cedista i la política social de la dictadura de Franco. (Juny 2017)
Compareu sintèticament la situació de les llibertats i drets civils en els diferents règims polítics que hi ha hagut a Espanya durant la primera meitat del segle XX. (Juliol 2018)
III. Preguntes sobre constitucionalisme
Compareu la Constitució de 1931 en matèria de drets socials i igualtat amb els anys de la monarquia i el franquisme. (Juny 2016)
IV. Conceptes
Expliqueu, amb poques paraules, el significat dels conceptes «colp d’estat” i «directori militar». (Juliol 2013)
Exposeu a grans trets els conceptes de “dictadura militar” i “govern constitucional”. (Juny 2019)
Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes de “laïcisme” i “estat confessional”. (Juny 2015)
Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes: “sufragi femení” i “Constitució”. (Juliol 2016)
Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes “reformes socials” i “CEDA”. (Juny 2017)
Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes: “colp d’estat” i “guerra civil”. (Juliol 2018)
