Durant quasi tot 1935 l’estat d’alarma va restringir els drets constitucionals dels espanyols. La premsa obrera va estar suspesa i es va debatre en les Corts una nova llei d’impremta que restringia el dret a informar.
Els ajuntaments electes d’abril de 1931 van passar a estar regits per gestores, una vegada es van suspendre els alcaldes.
EL govern radical-cedista va aprovar una nova llei agrària, la Llei Velayos, que suspenia els assentaments de camperols i es centrava en qüestions tècniques.
Es van realitzar els judicis per les responsabilitats d’octubre de 1934 i molts dels acusats i empresonats, entre ells, Azaña i Rico –l’alcalde de Madrid– i Largo, van ser alliberats, sense proves incriminatòries, al febrer i desembre, respectivament.
La restitució de béns als jesuïtes va ser una altra acció política a la qual va haver de transigir Lerroux.