Gil-Robles, que va accedir al govern al maig de 1935, va reclamar la seua designació com a president del Consell de Ministres, sense aconseguir-ho, i va destinar –com a ministre de la guerra- a significats militars crítics amb la República a les capitanies generals més importants.
Va centrar el seu discurs en la reforma de la Constitució per adaptar el parlament a un funcionament restrictiu, i va radicalitzar el seu discurs en consonància amb la crítica al parlamentarisme que s’estava estenent per part d’Europa, amb Hitler, que concentrava tots els poders en assumir el del president de l’Estat, a 1934, i Mussolini, “duce” del partit feixista i president del govern d’Itàlia des de 1922.