Azaña, declarat innocent de les acusacions d’haver col·laborat en els esdeveniments d’octubre, va reprendre la seua acció política apel·lant ala recomposició de la coalició republicana com a única manera de salvar a la República dels vents de la reacció i de l’antiliberalisme.
El republicanisme d’esquerra es va refundar en una Izquierda Republicana, on van coincidir el partit d’Acció Republicana, els radical-socialistes de Domingo i Albornoz,els republicans gallecs i republicans catalans.
Grans mítins a València, Baracaldo i Comillas van reunir a centenars de milers de republicans que van veure en ell el símbol del règim. És quan es va parlar d’”Azañisme”.