El traspàs de poder es va realitzar en una conjuntura crítica, amb soroll d’aixecament militar que finalment no es va produir, gràcies a la negativa de Portela a actuar en contra de la Constitució.
Amb el triomf de l’esquerra s’iniciava un nou govern d’Azaña i els republicans, ara amb exclusivitat. El pacte del Front Popular contemplava que el programa de govern seria gestionat pels republicans i, tot i que Azaña i Prieto van intentar reeditar, el PSOE es va negar a la cooperació ministerial, motiu pel qual no es va realitzar.
El fet institucional més destacat del període va ser la destitució d’Alcalà-Zamora per un vot de censura dels partits que van guanyar les eleccions per haver usat la prerrogativa presidencial en dues ocasions en el mateix mandat presidencial, el que va suposar que s’elegirà un nou president segons la forma establerta a la Constitució: una elecció entre compromissaris de les Corts i representants elegits per la ciutadania. Al maig, Azaña era nomenat President de la República i Casares assumia la presidència del Consell de Ministres.
El 17 de juliol, un cop d’Estat posaria fi al període.