El pronunciament exitós del coronel Rafael Riego al 1820 va deixar pas a un període de tres anys de liberalisme. Va comptar amb la tropa que estava aplegant per embarcar-se a Amèrica, on s’estava lliurant una guerra per la independència de la metròpoli. Tot i que el seu triomf va trigar a completar-se, finalment es va re instaurar la Constitució de Cadis i es van desplegar lleis de construcció del nou estat (divisió provincial, ajuntaments) i de foment econòmic (desamortització de terres). Ferran VII es va veure obligat a desdir-se i fer declaració institucional d’acceptació del nou règim, tot i que posteriorment va conspirar contra d’ell i es va exiliar.
Els liberals es van dividir en dues tendències, una més moderada (“dotzeanyistes”), i una altra més reformista (“exaltats”), el que va dificultar la consolidació de l’ordre liberal que volien implantar. Per altra banda, al camp van sorgir “partides realistes”, formades per camperols i membres de la petita noblesa, que veient que les transformacions socioeconòmiques liberals perjudicaven la seua posició, van apostar pel manteniment de l’antic règim.
La intervenció de les tropes internacionals de la Santa Aliança, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, comandades pel duc d’Angulema, va posar fi al període, restituint el poder absolut a Ferran VII.