Al setembre de 1923, el cop d’estat del General Miguel Primo de Ribera va posar fi al règim de la Restauració. Primo de Rivera, marqués d’Estella, era un militar de perfil aristocràtic, actitud paternalista i disciplina castrense, contrari a la intervenció militar al Marroc. En el moment de produir-se el cop d’Estat era el Capità General de Catalunya i, per tant el responsable de l’ordre públic en la regió de major conflictivitat social de l’Estat. El govern conservador de Sánchez Guerra el va nomenar el 1922 en substitució del General Milans del Bosch, que havia desplegat una política de dura repressió del sindicalisme anarquista a través del “pistolerisme”, en contra de les directrius del govern. Primo de Rivera compartia aquesta política i va suggerir al rei, al febrer de 1920, la seua generalització a tot l’Estat per a crear un règim sota tutela militar, desig que tres anys després es va complir.
Durant el 1923 les conspiracions militars de distint signe eren un fet, demostració de una creixent insubordinació de l’estament militar front al govern constitucional, alhora que els partits dinàstics intentaven adaptar-se als nous temps. La percepció de que el règim de la Restauració estava en un carreró sense eixida, incapaç d’atendre les reivindicacions de les classes treballadores obreres i camperoles, els reptes d’una nova organització territorial i institucional de l’estat i els requeriments de les classes mitjanes urbanes, era un fet indiscutible. Tanmateix, va ser un assumpte que afectava a l’estament militar –les responsabilitats per la Desfeta d’Annual– el detonant del cop d’estat que va posar fi al règim liberal. Al novembre de 1922 i al juliol de 1923 es van debatre en el Congrés dels Diputats les conclusions de l’Expedient Picasso, que responsabilitzava de la desfeta a l’Alt comandament i al General Dámaso Berenguer, pròxim al rei. La vespra de l’obertura del Congrés dels Diputats el setembre de 1923, quan anava a produir-se la compareixença militar en el Parlament, va ser l’ocasió triada per Primo de Rivera per executar el cop d’Estat i dissoldre les Corts.
El 13 de setembre de 1923 Primo de Rivera va decretar l’estat de guerra i va publicar a la premsa el manifest “Al País i a l’Exèrcit”, on justificava el seu cop d’Estat. Qualificava “el seu acte” com una necessitat per a la “Pàtria”, atenent al “clamorós requeriment’ d’aquells que “no veuen per a aquella altra salvació que lliurar-la dels professionals de la política”, responsables del “quadre de desgràcies i immoralitats que van començar l’any 1898 i amenacen Espanya amb un proper fi tràgic i deshonrós”. Apel·lava a una demanda exigida pel poble sa i enumerava, a continuació, una relació de problemes de la vida política i social que es proposava esmenar: violència social, corrupteles econòmiques, intrigues polítiques a propòsit del Marroc, indisciplina obrera, propaganda comunista, impietat i incultura i, finalment, propaganda separatista. Per a posar-hi “prompte i radical remei” requeria “el concurs de tots els bons ciutadans”. Després afegia que el país no volia “sentir parlar més de responsabilitats” i anunciava processos contra la corrupció i immoralitat, tot reiterant la “responsabilitat col·lectiva dels partits polítics”, als qual condemnà a un “apartament total” de la vida pública. La retòrica del seu manifest entroncava amb el discurs regeneracionista, però va instaurar una política autoritària i reaccionària. La primera acció política que va adoptar, una vegada reconegut pel rei, va ser la suspensió de la Constitució de 1876.