La Constitució de 1931 va instaurar un règim democràtic que va tindre com a referències jurídiques i polítiques el Sexenni Democràtic de 1868-74, i les noves constitucions democràtiques de l’alemanya de Weimar i de Mèxic. Va institucionalitzar una “democràcia de dret”, en incorporar al text constitucional les relacions entre els poders i establir la preeminència del parlament, alhora que reconeixia drets socials.
Entre els principis polítics més significatius hi havia l’estricta divisió de poders, la igualtat de la ciutadania davant la llei –sense distincions de gènere o posició social–, la separació nítida entre Estat i Església, el reconeixement de l’autonomia regional i la consideració de la propietat supeditada a l’interès social:
- Definia Espanya com “una República democràtica de treballadors de tota classe”, organitzada en “règim de Llibertat i de Justícia” i declarava que els poders “emanen del poble” i que les Corts Constituents, en ús de la seua sobirania, “decreten i sancionen la Constitució”.
- Presentava una ampla declaració de drets i llibertats, estesa a temes econòmics i socials. Reconeixia el sufragi a les dones i establia el dret a vot en els 23 anys. Declarava la separació entre Estat i Església. Establia la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, l’educació i el treball. Reconeixia el matrimoni civil fonamentat en la “igualtat de drets per ambdós sexes” i el divorci, així com la igualtat entre fills legítims i il·legítims. També els drets d’ancians, mares i infants. S’establia el caràcter subordinat de “tota la riquesa del país” a la utilitat i a l’interès social, tot acceptant-se també la socialització de la propietat, i que el treball gaudiria de la “protecció de les lleis”.
- Les Corts eren unicamerals. El Congrés dels Diputats posseïa amb exclusivitat la potestat legislativa. S’elegia per “sufragi universal, igual, directe i secret”. La legislatura era de 4 anys. La seua convocatòria de Corts era automàtica i la seua dissolució corresponia al President de la República. El Congrés tenia vot de censura contra el President del govern i els seus ministres i contra el President de la República (sol·licitat per 3/5 parts del Congrés) si aquest dissolia les Corts dues vegades en un mateix mandat. Es reconeixia la iniciativa legal a la ciutadania i el dret a votar les lleis en referèndum.
- El President de la República i el Consell de Ministres constituïen el poder executiu. El President de la República era elegit conjuntament per les Corts i un nombre igual de compromissaris elegits per sufragi popular, tenint com a funció principal la lliure designació i separació del President del Consell de Ministres. El President del govern elegia als seus ministres, que haurien de dimitir obligatòriament quan foren censurats per les Corts. Les competències del President de la República estaven restringides i sempre es trobaven sota el control de la Cambra o d’algun ministre. El President del Congrés era el seu substitut en qualsevol contingència que es produira.
- L’organització territorial era descentralitzada, tant administrativament com política. L’Estat es configurava de manera «integral», però s’acceptava la creació de governs autònoms en les regions que ho reclamaren. Els Ajuntaments i les Diputacions s’elegien per sufragi universal i gaudien de gran autonomia.