La República va patir una conjuntura econòmica crítica, no sols per la Gran Depressió que va irrompre des dels EUA en Europa el 1929, sinó també per problemes estructurals espanyols. Una vegada el PSOE en el govern, Largo Caballero, com a ministre de treball, va aprovar tot un seguit de lleis laborals que empoderava els treballadors en la negociació amb els patrons i creava un nou marc contractual que afavoria la pujada de salaris i la reducció de l’oferta de ma d’obra, via la llei de termes municipals, l’afavoriment de la sindicació, la limitació de la jornada laboral agrària a 48 hores setmanals, l’establiment del jurats mixtes i la creació d’una inspecció de treball que vetllara pel respecte legal.
Amb les mesures laborals, la República va atendre al camperolat de grans àrees del sud-oest i sud peninsular amb una legislació que pretenia corregir dècades de despossessió i d’injustícia social. Marcel·lí Domingo, radical-socialista, va defensar una llei de reforma agrària que va costar que s’aprovara en trobar-se amb l’oposició de molts grups parlamentaris, facilitant finalment la seua aprovació el cop d’estat de Sanjurjo. Abraçava tres aspectes: l’aprovació d’una llei d’arrendaments rústics, l’assentament de camperols sense terra en parcel·les que es comprarien als grans terratinents i amb mesures de caràcter tècnic per augmentar els rendiments.