Durant 1933 la divisió a dins de les forces governamentals va augmentar. El programa legislatiu de la República que havien pactat les forces reformista va arribar a la seua finalització amb la creació del Tribunal de Garanties Constitucional i l’aprovació de la Llei d’ordre públic.
El PSOE va reprendre el debat sobre la seua participació en un govern burgès o sobre si continuar l’acció política des del parlament i els sindicats.
Els radical-socialistes es van fracturar entre aquells que defensaven el pacte republicà amb els socialistes i aquells que no volien el PSOE en el govern.
Des de l’oposició, els radicals atacaven Azaña per preferir els socialistes a ells en el govern i van intensificar la seua oposició amb bloquejos parlamentaris que van conduir a una moció de confiança i una altra de censura que, malgrat les dificultats, va guanyar el Govern.
La dreta catòlica, minoritària en les Corts, va criticar durament les mesures polítiques reformistes i va usar els problemes d’ordre públic contra el govern.
El triomf parcial en les eleccions municipals d’abril de 1933 va mostrar el canvi de preferència política de l’opinió pública i van exigir la dissolució de les Corts de 1931 al President de la República i la convocatòria de noves eleccions. Al setembre Azaña sense suports, va presentar la dimissió i Alcalá Zamora va donar el govern a Lerroux i els radicals.