El govern dels radicals, amb Lerroux al front, va estar condicionat pel necessari suport parlamentari de la CEDA i dels Agraris davant l’oposició de l’esquerra republicana i socialista. La inestabilitat governamental va ser molt accentuada: hi va haver cinc governs de Lerroux i tres més presidits per altres líders.
Els primers governs de Lerroux van ser de republicans de centre i dreta, sense ministres de la CEDA, la presència dels quals en el govern era durament criticada tant per l’esquerra republicana com pel mateix president de la República, el catòlic Alcalá-Zamora.
Al març de 1934 es va produir una important crisi política al si del radicalisme quan Martínez Barrio -destacada personalitat del partit Radical- va dimitir del govern i va abandonar el partit, per a formar-ne un altre, en protesta per l’amnistia a Sanjurjo, els colpistes d’agost de 1932 i als col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, exigida per la CEDA per aconseguir suport parlamentari.
De maig a octubre la presidència va recaure en el radical valencià Ricardo Samper. L’oposició de la CEDA va provocar la seua caiguda i la tornada de Lerroux a l’octubre de 1934, tot integrant-ne tres ministres de la CEDA en el govern, que van augmentar a cinc al maig de 1935, amb Gil-Robles per primera vegada en l’executiu, presents fins mitjans de desembre. Desacreditat Lerroux Alcalá-Zamora va nomenar Chapaprieta, antic ministre d’Alfons XIII, president del Consell de ministres (28 set 1935). A mitjans de desembre es posava fi al període de govern radical i radical-cedista, accedint al govern Portela, per tal de preparar el país per a unes eleccions.