Les esquerres van plantejar-se un pacte polític per a tornar al govern. Azaña i Prieto havien defensat el pacte republicà-socialista. Azaña, liderant Izquierda Republicana, i Prieto, una vegada Largo va dimitir de la presidència del partit, van poder imposar la idea de candidatures úniques.
Els comunistes, grups molt minoritari –que en les eleccions de 1933 comptaven amb sols un diputat– van fer campanya per la col·laboració de les esquerres i van aportar l’eslògan de “Front Popular”, renunciant a aplicar un programa marxista per a facilitar el triomf de l’esquerra republicana.
El Pacte del Front Popular es va signar el 15 de gener i constava de diversos punts programàtics per a realitzar un govern republicà. A Catalunya, aquest Front va rebre el nom de “Front d’Esquerres”.