Les eleccions van donar el triomf a les esquerres per un reduït nombre de vots (500.000), però la diferència d’escons va ser molt gran, donat el caràcter poc proporcional del sistema electoral. La concurrència a les eleccions en coalició va afavorir l’esquerra. El partit amb més escons va ser la CEDA (97 diputats), seguit de PSOE (88 diputats) i a curta distància Izquierda Republicana, amb personalitats com Domingo i Casares, (80 diputats). La Unión Republicana de Martínez Barrios obtenia un èxit important (36 diputats), mentre que el Partit Radical pràcticament desapareixia (Lerroux no obtenia escó).
El Partit Comunista, a l’extrema esquerra, obtenia un important augment d’escons respecte de les eleccions de 1933 (15 diputats) i l’extrema dreta del Bloque Nacional i de la Comunión Tradicionalista un nombre escassament menor (13 i 12 diputats respectivament). Falange de la JONS no obtenia cap diputat.
En conjunt, el Front Popular obtenia el 61 % dels escons.