La II República Espanyola va tenir com a presidents del Consell de Ministres a líders de minories parlamentàries, no recaient-ne mai en els partits triomfadors en les eleccions.
En el Bienni Reformista va ser Azaña, líder de la minoritària Acció Republicana, el president del govern, amb una coalició de forces republicanes d’esquerra i tres diputats socialistes. El PSOE, partit d’ideologia marxista, es debatia entre participar o no en governs “burgesos” i va renunciar voluntàriament a presidir el govern.
En el Bienni Conservador va ser Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, el president del govern, amb una coalició de forces republicanes de dreta i tres, primer, i cinc, després, diputats de la CEDA. La CEDA era una coalició de dretes catòliques que aspirava a reformar la Constitució i que no va accedir a dirigir el Govern per impossibilitat d’aconseguir suport parlamentari.
En el període del Front Popular el govern va recaure de nou en partits republicans d’esquerra, ara sense ministres socialistes, tot i ser el PSOE, de nou, el partit que més escons tenia en el parlament, també per decisió de l’ala més esquerrana del partit que va rebutjar participar en el govern.