Azaña va ser l’artífex –des de la cartera de Guerra que va assumir i retenir durant la seua estada en el govern– de la reforma de l’exèrcit, que va trobar en l’estament militar un profund rebuig.
La reforma de l’exèrcit era una necessitat llargament sentida pels governs liberals de la monarquia, que van presentar algunes propostes que no van eixir endavant, i per la dictadura, que va atendre a canvis superficials. La República va considerar la reforma una necessitat inexcusable, guiada per dos objectius:
- evitar que els militars foren un entrebanc a la instauració i a la pervivència de la República i
- modernitzar organitzativament i tècnica les forces armades.
El caràcter corporatiu i oligàrquic de l’exèrcit, els interessos confrontats de l’estament militar i les interferències de la Corona eren seriosos obstacles a superar. La desfeta de Cuba i les accions militars a Marroc van accentuar els problemes interns i van convertir l’exèrcit en un problema polític, demostrat cruament amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. La Dictadura que va seguir va agreujar la divisió interna i, tot i que la pacificació de Marroc va llevar una font de conflictes a la monarquia i al règim, va mobilitzar els militars en accions polítiques d’oposició, primer contra els governs de la monarquia, després contra el dictador.
La derogació dels privilegis militars en l’estructura estatal va ser decisiva per a erosionar la influència política de l’estament militar. La justícia militar es va reduir a l’àmbit castrense (es va derogar la Llei de Jurisdiccions de 1906) i es va reformar tota la seua administració. L’Acadèmia General Militar de Saragossa, creada el 1927 com a centre de formació conjunta de tots els cossos de l’exèrcit, es va dissoldre per raons econòmiques i de racionalització del sistema de formació militar.
La modernització de l’exèrcit partia dels principis de guerra defensiva i de rebuig de la guerra ofensiva, seguint el model francès. Tenia una vessant organitzativa i una altra de tècnica, concretades en:
- La reducció del cos d’oficials, mitjançant la jubilació anticipada dels oficials que ho demanaren –deu mil s’hi van beneficiar–, amb la qual es pretenia reduir l’enorme desproporció entre comandaments i tropa.
- La renovació del material militar i de les instal·lacions, més sobre el paper que efectiva, donada la delicada situació econòmica del moment, sota els efectes de la Gran Depressió de 1929. Els pressupostos es van reduir gradualment i sols l’aviació es va veure beneficiada de majors inversions
- La reorganització del cos militar, amb la integració en una escala única dels nous oficials i la creació d’un cos de suboficials procedents de la tropa, la reducció del nombre d’unitats existents i la reorganització de l’organigrama militar.
Entre les reformes dels cossos armats, la creació del Cos de carabiners responia a la necessitat de la República de comptar amb un nou cos especialitzat, deslligat de la milícia, que compartirà amb la Guàrdia Civil l’ordre públic ciutadà.
La reforma de l’exèrcit va trobar una oposició frontal en l’estament militar, en tocar múltiples claus: ja fora per discrepàncies amb els plantejaments teòrics, ja per erosionar l’estatus polític dels militars, ja simple incertesa sobre les carreres personals, ja per ser objectes de represàlies per responsabilitats polítiques passades, es van oposar als canvis. Ben aviat l’oposició es va convertir en acció subversiva contra la República. Els generals significats en el cop d’Estat de juliol de 1936, Sanjurjo –cap de la Guàrdia Civil, benefici aconseguit per haver donat l’esquena a la monarquia en revenja per la destitució de Primo de Rivera, va ser rebaixat en responsabilitats després dels esdeveniments d’Arnedo– Mola –represaliat i exiliat per ser el cap de la seguretat de l’Estat durant la dictadura– i Franco –destituït com a director de l’Acadèmia General Militar quan aquesta es va dissoldre– en van ser uns d’ells. El general Sanjurjo va protagonitzar una primerenca intentona colpista l’agost de 1932, abans de fracassar i ser condemnat a mort, pena commutada per Alcalà-Zamora.