La reforma agrària republicana va tindre com a objectius acabar amb les deficiències estructurals d’una àmplia zona rural d’Espanya –hi havia 14 províncies latifundistes- on la pobresa camperola era generalitzada. El debat dels projectes de reforma –se’n van debatre tres- van ser molt accidentats a causa dels divergents punts de vista i interessos de les forces reformistes. Finalment es va aprovar la Llei de Bases per a la reforma agrària defensada per Marcel·lí Domingo (setembre, 1932), que va comptar amb un ampli suport republicà després del fracàs del cop d’estat de Sanjurjo. El Decret d’intensificació de conreus va completar la primera legislació reformista. Per a la seua aplicació es va crear l’Institut de Reforma Agrària (IRA).
La reforma agrària del bienni reformista va contemplar diferents mesures:
- El repartiment de terres, ja fora en forma d’assentaments temporals en terres susceptibles de millores –es van beneficiar 40.000 camperols (el 80% a Extremadura) a finals de 1933-, ja en assentaments permanents via expropiació de terres (a costa dels 16% de les terres dels 99 Grans d’Espanya) –del qual sols es van beneficiar poc menys de 9000 camperols a finals de 1934-. La concentració de terres en el sud-oest i sud peninsular era indiscutible: A 1933, a Càceres, 13 propietaris acaparaven 134.000 ha.; a Badajoz, 15 tenien 105.000 ha.; i a Andalusia, 40 posseïen 600.000 ha.
- La reforma del mercat del treball, que tenia com a objectiu posar fi al domini absolut dels terratinents en les relacions laborals: tria de treballadors lleials, penalització del sindicalisme agrari, imposició de jornals o jornades laborals de sol a sol. L’aprovació de la jornada de 48 hores al camp, el laboreig forçós, la llei de termes (primer municipals, després provincials) i la implantació del sindicalisme al camp van permetre certa millora en les condicions del camperolat.
- Les transformacions en el règim d’explotació i dels contractes agraris (Decrets de juliol i octubre de 1931 i de març de 1932). Es van ampliar les durades dels contractes (6 anys), revisar les rendes, establir-ne taxacions i aprovar la possibilitat d’ajornar els pagaments en casos de inclemències meteorològiques.
- La recuperació dels béns comunals que s’hagueren privatitzat il·legalment (Decrets de gener de 1933), que tornarien a ús comunal.
- Creació d’un marc administratiu garantista d’inspeccions de treball, jurats mixtes per resoldre desacords i jurats especials de revisió d’arrendaments.
La lentitud provocada per les dificultats tècniques d’aplicació de la normativa reformista i les resistències dels propietaris va provocar la desesperació de les masses camperoles que, impacientades, van realitzar recurrents ocupacions de finques, algunes de les quals es van convertir en problemes polítics de primer ordre.
Els terratinents, per la seua banda, van reaccionar amb gran hostilitat a l’erosió del seu poder absolut en el camp, la disminució de les seues rendes i el qüestionament de la propietat, reaccionant amb l’impagament de contribucions i la suspensió de sembres. Va ser un grup que es va sumar des del principi a les accions insurreccionals contra la República.