Els governs radical-cedistes van desplegar una política rectificadora, centrada en:
- aturar la reforma agrària vigent, que van substituir per una nova (Llei Velayos),
- suspendre l’entrada en vigor a l’octubre de la llei educativa –que prohibia a les congregacions religioses l’ensenyament-,
- retardar l’execució de normes aprovades,
- derogar els jurats mixtes i
- no exigir el compliment de la legislació laboral vigent.
Es va aprovar també una amnistia per delictes polítics que va afectar el general Sanjurjo i els militars del cop d’estat de 1932. Gil-Robles, com a ministre de la guerra en tres governs (maig-desembre de 1935), va destinar a llocs clau de l’exèrcit als militars que després serien protagonistes de la insurrecció de juliol de 1936.
La llei de reforma agrària del primer bienni, tot i ser bastant moderada, va comptar amb el rebuig de la dreta, que veia en ella un qüestionament del dret a la propietat. Quan Lerroux va arribar al poder els assentaments es va alentir i, a partir d’octubre de 1934, paralitzar. La llei de reforma agrària conservadora (Llei Velayos, agost de 1935) es va centrar en la intensificació de cultius –sense tocar la propietat de la terra-. La dreta va tirar endavant una contrareforma agrària que va tornar arrere les mesures legals que havien permès millorar escassament la condició del camperolat: el període de contracte es va reduir de 6 a 4 anys, es van suprimir els límits a la renda, es van facilitar els desnonaments, la llei de termes va desaparèixer, es van reduir les delegacions de treball i van desaparèixer els tribunals d’arbitratge.