La proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 va convertir el Comitè Revolucionari constituït arran del Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) en Govern Provisional de la II República. Era un govern de concentració republicana amb representació dels distints corrents ideològics: el republicanisme catòlic procedent dels governs monàrquics (Alcalá-Zamora i Miguel Maura, de Derecha Liberal Republicana), el republicanisme històric del centre-dreta (Lerroux i Martínez Barrio, del Partido Republicano Radical), els republicans d’esquerra (Azaña, d’Acción Republicana, o Marcel.li Domingo, del Partit Radical-Socialista), republicans regionals (Lluís Nicolau i Casares Quiroga) i socialistes (Fernando de los Ríos, Prieto i Largo Caballero, del PSOE). Alcalá-Zamora va ser el President del Govern Provisional.
El Manifest publicat el 15 d’abril va declarar els principis ideològics del nou règim. Entre ells el caràcter democràtic, la llibertat de creences i cultes, el reconeixement de drets ciutadans garantits per llei, la llibertat sindical, el reconeixement de la propietat privada i la urgència d’atendre a les necessitats de “la immensa massa llauradora espanyola”.
S’iniciava un nou règim polític que va durar poc més de cinc anys, abans d’haver de fer front al cop d’Estat que va provocar la guerra civil, moment en què, com a conseqüència, la República va entrar en una dinàmica política diferent.