La política del Bienni Conservador es va caracteritzar per la paralització o suspensió de la legislació aprovada en el Bienni Reformista. Lerroux (radical), Gil-Robles (cedista), Martínez de Velasco (agrari) i M. Àlvarez (liberal-democràtic) van ser els polítics significatius del centre-dreta i dreta.
Es va suspendre la llei de confessions i congregacions religioses, que no va arribar a entrar en vigor.
La legislació laboral es va deixar sense la supervisió de l’administració, garantia del seu compliment.
El dret a vaga es va interpretar de manera molt restrictiva.
La llei de termes municipals es va deixar en suspens.
La llei d’arrendament es va derogar i els assentaments realitzats suspesos.
Tot això va provocar l’agreujament de les condicions de vida del camperolat del sud i sud-est peninsular, que va tornar a patir les condicions laborals caciquils, els líders sindicals dels quals van ser castigats amb la desocupació.
Per altra banda, l’amnistia als colpistes de 1932 i als responsables de la dictadura primo-riverista va ser una exigència de la CEDA per seguir donant suport al govern.