Restituïts els drets absolutistes a Ferran VII, es va obrir una segona etapa absolutista, en la qual es va mostrar la inviabilitat del sistema. La greu situació econòmica de la monarquia implicava reformes per aconseguir finançament, una vegada posat fi el conflicte colonial amb la derrota d’Ayacucho (Perú, 1824), la corona perdia els ingressos procedents d’Amèrica. El sector més tradicionalista del país va apostar per l’infant Carles Mª Isidre com a garantia d’immobilisme, sorgint en diversos llocs van sorgir partides absolutistes que s’oposaven a qualsevol transacció amb els liberals.
La repressió absolutista es va caracteritzar per la brutalitat, sent incapaços els liberals de portar a bon port un canvi de ordre. L’ajusticiament de Mariana Pineda, a Granada, i del general Torrijos i els liberals que l’acompanyaren, a Màlaga, el 1831, van ser dues fites significatives que van passar amb Riego, –humiliat i penjat públicament el 1824– al repertori de màrtirs de la causa liberal. La marxa que porta el seu nom seria l’himne del progressisme polític espanyol fins a la fi de II República (1939).
El triomf del liberalisme a gran part d’Europa (les “revolucions de 1830”) i la mort del rei van deixar pas a una altra etapa.