La Constitució de 1812 va sorgir del buit de poder creat per la intervenció de Napoleó en els afers interns de la monarquia de Carles IV, mitjançant l’acció constituent dels liberals espanyols, reunits a Cadis.
- Va establir la unitat jurisdiccional de la monarquia, posant-hi fi a la divisió senyorial de l’Antic Règim. Significava que les lleis aprovades tenien el seu àmbit d’aplicació en tot el territori i a totes les persones, considerades civilment iguals. La igualtat civil, tanmateix, no s’establia entre homes i dones, que restaven subjectes a la tutela masculina.
- Partia del reconeixement de la “sobirania nacional”, que estava representada en les Corts, i de la divisió de poders. Establia un sistema de sufragi masculí universal de caràcter indirecte mitjançant l’elecció successiva dels representants populars en instàncies cada vegada més elitistes, el que limitava el perfil del polític a un burgès o terratinent. A més a més s’exigien requisits de renda per a ser-ne escollit.
- Les Corts eren unicamerals i tenien el poder legislatiu, encara que no amb exclusivitat. La desconfiança davant la Corona va conduir a que la convocatòria, dissolució i establiment del període de reunions estiguera predeterminat en la Constitució.
- La Corona era l’executiu amb plenes capacitats legislatives, concretades en la iniciativa legal i en la possibilitat de vetar durant dos períodes de sessions les iniciatives de les Corts. Elegia als ministres, que validaven amb la seu firma els acords legals sancionats pel rei.
- L’administració de justícia –encara no es parlava de poder judicial– requeia en Tribunals, els jutges dels quals eren independents i inamovibles, elegits per la Corona.
- La Constitució reconeixia al llarg del text el dret d’impressió, considerat cabdal del sistema liberal. També establia el dret a la propietat dels bens legítimament posseïts, i l’ “Habeas Corpus”, que limitava el dret de l’estat a detindre a les persones. Establia la confessionalitat de l’estat (“la religió de la Nació espanyola és la Catòlica, Apostòlica, Romana, única vertadera”) i prohibia qualsevol altra.
- Finalment, establia l’autonomia dels Ajuntaments, que havien de ser elegits pels veïns, i de les Diputacions provincials.
Aquesta constitució no va tindre gaire vigència, donat que Ferran VII la va abolir només arribar a la península des del seu exili de Fontainebleau amb el cop d’estat del General Elío i el suport de la noblesa i el clergat absolutistes. Després el breu període del Trienni Liberal (1820-23) es va tornar a aprovar el 1836, per a ser-ne reformada de seguida.