La Constitució de 1837 va sorgir com una actualització política de l’anterior en el context històric del triomf del liberalisme conservador a França i gran part d’Europa. Els canvis es van concretar en reforçar els poders de la Corona i regular el sufragi de manera censatària, entenent que en els estats hi ha una força del canvi –la voluntat de la nació– i una altra de la contenció –“les permanències històriques”– que s’han d’equilibrar, característica del liberalisme doctrinal triomfant a França i Regne Unit en eixos anys.
- Acceptava en el preàmbul la sobirania nacional, però el sufragi masculí universal deixava d’estar reconegut en la Constitució, establint una regulació posterior pel govern. La llei electoral es va fonamentar en el reconeixement del sufragi sols als barons amb determinada capacitat econòmica i influència social, modalitat denominada sufragi censatari. Excloïa a les dones i als barons de les classes populars i burgeses sense el nivell econòmic requerit. A més a més, s’exigia un nivell econòmic major per a ser diputat i encara major per a ser senador.
- L’ampliació del límit a partir del qual poder exercir el dret a votar va ser una decisió política de primer ordre, que condicionava tot el sistema liberal, ja que a més cos electoral, major èxit dels progressistes, i a menys, major dels moderats. Una participació molt àmplia suposava l’aparició en les Corts dels demòcrates i republicans, que defenien el sufragi masculí universal i una divisió més rigorosa dels poders de l’estat.
- Les Corts passaven a ser bicamerals amb la creació del Senat, una cambra més elitista els membres de la qual eren d’elecció reial a partir d’una terna elegida pels electors.
- La Corona era l’executiu amb plenes capacitats legislatives, concretades en la iniciativa legal i en la possibilitat de vetar durant les iniciatives de les Corts durant tota la legislatura. Elegia als ministres, que validaven amb la seu firma els acords legals sancionats pel rei. Ara tenia potestat per a convocar les reunions de Corts i dissoldre les cambres.
- Parlava per primera vegada de “Poder judicial”, el que implicava un major pes del principi de dret i acceptava la possibilitat de crear jurats populars.
- El dret d’impremta era garantit pels jurats populars en casos de delicte. També establia el dret a la propietat dels bens legítimament posseïts, i l’ “Habeas Corpus”, que limitava el dret de l’estat a detindre a les persones. Proclamava l’aconfessionalitat de l’estat tot garantint la protecció del culte catòlic.
- La Constitució de 1837 reconeixia també el dret a l’autonomia municipal a través de l’elecció populars dels alcaldes i de les Diputacions provincials. Els intents de regular la llei d’Ajuntaments es va convertir en un dels principals desacords polítics entre els partits Progressista i Moderat (i motiu dels aixecaments populars i dels pronunciaments del període de les Regències) entre un model descentralitzat (elecció popular) i un altre centralista (elecció pel Govern i els seus representants provincials).
La Constitució de 1837 tampoc va tindre gaire vigència, substituïda per la de 1845, que responia a les aspiracions polítiques dels liberals conservadors.