La Revolució Francesa i l’ordre polític creat a Europa per Napoleó va tindre una influència transcendental en els esdeveniments interiors de la monarquia de Carles IV. Les guerres contra França -Guerra del Rosselló o de la Convenció (1793-95)-, primer, i contra el Regne Unit (1797-1801 i 1804-1809), després, una vegada renovada l’aliança tradicional amb França (Tractat de Sant Ildefons, 1796), van generar una situació de crisi social i política que va ser el germen dels esdeveniments posteriors. La derrota de Trafalgar (1805), on les armades espanyola i francesa van ser afonades pel Regne Unit, mostrà a tothom el desastre de la situació política de la monarquia .
L’augment de les despeses per a sostenir la guerra i l’acumulació dels problemes socioeconòmics generats per la interrupció de les relacions comercials i les lleves de tropa van provocar l’oposició de tots els grups socials cap a Godoy, polític militar de Carles IV responsable del govern de la monarquia. Tant l’alta noblesa de llinatge, que criticava l’ascens polític d’un nouvingut, com el clergat, per veure nacionalitzades terres de centres religiosos de les ciutats per fer front a les necessitats de la hisenda, com la burgesia, perjudicada per la interrupció del comerç, o el camperolat i les classes urbanes, al límit de la subsistència i obligat a proporcionar mossos a l’exèrcit, van donar l’esquena al ministre, criticat, a més a més, per les seues ambicions personals .
Les derrotes marítimes de 1797 i 1798 van provocar el descrèdit de Godoy i l’accés al govern durant un breu període de ministres il·lustrats –Saavedra, Urquijo i Jovellanos-, que van atendre als problemes de la hisenda, van intervindre en assumptes religiosos i van interessar-se en la modernització de costums, el que va suposar l’oposició del partit tradicionalista de la Cort. El 1800 Godoy tornava a governar i a accedir als desitjos francesos d’atacar Portugal .
El Motí d’Aranjuez de març de 1808 –cop d’estat de Ferran VII i la noblesa més tradicionalista contra Carles IV i Godoy– va ser la resposta dels privilegiats a la situació política de la monarquia, quan les tropes franceses creuaven el país, en virtut del Tractat de Fontainebleau (octubre de 1807), per a dirigir-se a Portugal, aliat britànic. La divisió de la família reial i l’aparent desintegració de la monarquia va dur a Napoleó Bonaparte a intervindre en els afers interns del país, el que va provocar l’aixecament popular contra el francès i va obrir la porta a la revolució política de Cadis .