Les abdicacions de Baiona (maig, 1808) van obrir un període de buit de poder interior i de guerra, alhora de defensa i internacional –entre França i el Regne Unit– convertida la península en camp de batalla.
La renúncia dels borbons va deixar a Napoleó mans lliures per a cedir al seu germà Josep el tron d’Espanya, com havia fet a la resta d’Europa. Es va instaurar una monarquia reformista i autoritària en la persona de Josep I Bonaparte, que va comptar amb el suport d’un important grup d’il·lustrats, els “afrancesats” –entre ells hi era el ministre Urquijo–, però no va ser acceptada per la major part del país, que es va alçar contra el considerat domini estranger. Josep I, legítim rei, va atorgar una carta legal, l’Estatut de Baiona (agost, 1808), que establia els principis polítics del règim. L’aparell de la monarquia es va modernitzar, trencant amb privilegis del passat i institucions com la inquisició es van abolir. La noblesa terratinent va acceptar el domini bonapartista, garantia d’ordre social front a l’anarquia.