La derrota en les eleccions del 36 va abocar a la dreta al cop d’estat. Al punt de conèixer-se els resultats, destacats polítics i militars van exigir Portela Valladares mesures excepcionals, a les quals es va negar, tot traspassant amb rapidesa el poder a Azaña. Durant la primavera els preparatius del cop es van anar perfilant.
- Tot i que Azaña va apartar de les destinacions clau els generals suposadament més propensos a la insurrecció (Franco, Mola i Goded; Sanjurjo romania a Portugal), no va poder impedir la rebel·lió militar que acabaria amb la República (17 de juliol de 1936), ja que Sanjurjo va ser el cap de la insurrecció i Mola el “director”.
- La trama civil s’estava també preparant activament: Gil-Robles es va negar a acords amb altres forces republicanes i a partir de maig va donar suport moral i econòmic a la insurrecció; Calvo Sotelo va desplegar des de les Corts un discurs guerra-civilista, tot qüestionant la legitimitat de la República; la Comunió Tradicionalista va passar a armar les seues milícies (“requetés”); finalment, Falange Espanyola de las JONS, responsable de generar desordres públics en confrontacions amb sindicalistes (al març la junta política era il·legalitzada i el seu líder empresonat).
La violència política i social (300 víctimes) van copsar l’atenció de l’opinió pública. Aquesta va ser resultat de l’acció de l’extrema dreta, especialment de Falange Espanyola de la Jons, que va desplegar un seguit d’accions terroristes contra polítics i institucions de la República (Jiménez de Asúa, Largo Caballero, E. Ortega y Gasset o el mateix Azaña), tot assassinant el magistrat que va il·legalitzar la Falange i empresonar el seu líder. La major part dels morts van ser obrers (66%) caiguts en enfrontaments amb la policia o assassinats per l’extrema dreta. Dues accions violentes van tindre una significació especial: els assassinats del tinent Castillo per falangistes i el de Calvo Sotelo, dos dies després, per membres de la Guàrdia d’Assalt. Aquesta acció va ser usada per la dreta per a justificar la rebel·lió militar, que s’estava organitzant des de feia mesos.
El fracàs del cop a llocs importants de l’Estat i la incapacitat del govern republicà de reaccionar a temps per a esclafar el moviment van deixar pas a una guerra civil que duraria 32 mesos.