El Govern Provisional que va assumir la direcció del país era una suma de republicans de totes les tendències i trajectòries diferents i sumava a tres significats representants socialistes.
Personalitats com Alcalá Zamora, Lerroux, Azaña, Prieto, Largo, Domingo, Giral o Albornoz estarien cridats a tenir un important protagonisme polític en tot el període, amb Maura, de los Ríos o Nicolau. Representaven al Partit Republicano Radical, a Acción Republicana, al Partit Radical-Socialista, al PSOE, a Derecha Liberal Republicana, als republicans gallecs i als republicans catalans.
Va regir el país –des de juliol com a Govern ordinari– fins a la crisi produïda al setembre de 1931, quan el debat de la qüestió religiosa va provocar la dimissió dels polítics de Derecha Liberal Republicana.
Un dels assumptes més greus a què va haver de fer front aquest govern va ser la proclamació unilateral per Francesc Macià de la República Catalana dins de la República Federal Ibèrica, que trencava amb el pacte que va portar la República. Les negociacions govern provisional-govern català es van saldar amb èxit, amb la constitució d’un parlament català que havia de redactar un Estatut que després seria considerat per les Corts i una Generalitat, dins d’un Estat “integral”.