Les eleccions de juny de 1931 van constituir un parlament de majoria d’esquerra, gràcies a la reedició de la coalició electoral republicano-socialista de les eleccions municipals d’abril de 1931. El partit que va obtenir més escons va ser el PSOE, que gaudiria durant la II República d’una important massa social. El seu lideratge estava dividit entre Besteiro, a l’ala dreta, Prieto, al centre, i Largo, a l’esquerra.
El Partit Republicano Radical, de Lerroux, partit de centre, va ser la segona força política en escons. El Partit Republicano Radical-Socialista, liderat per Domingo, va ser la força republicana d’esquerra més votada, mentre Acción Republicana, liderat per Azaña, qui aviat es convertiria en el símbol de la República, va obtenir un nombre molt menor de escons. Els republicans catalans i gallecs van aportar un nombre important d’escons a l’esquerra.
La dreta, desorientada amb la caiguda de la monarquia, va concórrer a les eleccions dividida i la seua representació en les Corts va ser insignificant i es van agrupar en les Corts com a “Minoria Agrària”. Els electors bascos van dividir el seu vot en partits de caràcter tradicionalista i basquista conservador, constituint el “Grup Basc-Navarrés”.