La revolució liberal, que políticament suposava l’abolició de l’absolutisme, implicava també la transformació de les relacions productives de l’Antic Règim. El règim senyorial i les ordenances gremials van ser substituïdes per noves relacions econòmiques basades en la llibertat econòmica, en la propietat privada exclusiva i la llibertat de contractació. Suposava el triomf dels principis del liberalisme econòmic.
A l’agost de 1811, un decret de les Corts de Cadis dissolia les relacions senyorials al camp: les estructures de propietat agrària senyorial es desintegraven i els privilegis econòmics i monopolis dels feudals desapareixien. Un altre decret de desvinculació dels patrimonis nobiliaris permetia la venda de les terres abans vinculades.
A 1813, un altre decret abolia les ordenances gremials: la normativa que regulava l’establiment de tallers, la producció artesanal i les relacions laborals desapareixia.
Les cambres legislatives, elegides per una minoria de ciutadans benestants, van contemplar una reforma agrària que va possibilitar als capitalistes ampliar el seu patrimoni econòmic i va impedir als petits propietaris agraris i al camperolat desposseït de terres l’accés al gran banc de terres que es van desamortitzar. La desamortització va permetre que les terres dels Ajuntaments –béns “comunals” i “de propis”– i de l’església –béns de les ordes regulars i dels clergat secular– es nacionalitzaren i es tragueren després a pública subhasta per a cobrir el dèficit financer de l’estat i crear una “família de propietaris que defenguera l’ordre liberal”. Les desamortitzacions de Mendizábal (1836) i d’Espartero (1841) buscaven eixe objectiu. Després, a 1855, Madoz realitzaria la desamortització més important.
La creació de la borsa i d’una legislació societària que afavoria la creació de societats per accions amb responsabilitat limitada va possibilitar l’auge dels negocis i amb ells els fraus i les fallides empresarials.
El treballador, ma d’obra assalariada, serà contractat per temps amb condicions establides unilateralment pels capitalistes, que guiats pels principis del màxim benefici i de la competitivitat, van sotmetre a condicions d’explotació. El nou sistema va permetre així l’acumulació de capital i el sorgiment de grans fortunes, alhora que la proletarització dels treballadors. A la par va aprovar lleis que il·legalitzaven les accions de defensa front abusos laborals, obligant a que l’acció sindical fora clandestina durant moltes dècades.