El programa laïcista dels republicans, partia, com ja s’ha dit, del reconeixement del paper educador de l’Estat per a crear una societat de ciutadans lliures de pensament i compromesos amb la República igualitària.
La separació Estat-església va suposar l’adopció de mesures que van afectar als interessos de l’església catòlica, tant en el vessant polític i social, com en l’econòmic. El sentir dels republicans es resumia en la frase d’Azaña “Espanya ha deixat de ser catòlica”, amb la qual es volia descriure que ja no vera vigent la influència que en el passat havia tingut el catolicisme en la consciència dels espanyols, motiu pel qual calia modernitzar la legislació per adaptar-la a la nova realitat.
L’educació va tenir un protagonisme polític especial per als republicans, que es van preocupar per construir una xarxa de centres educatius de primer i segon ensenyament. El ministre Fernando de los Ríos, socialista i catòlic, va desplegar la política educativa republicana sobre els principis de la laïcitat i l’ensenyament únic de xics i xiques en un mateix espai i programes educatius similars. Es va preocupar per dur la cultura a la societat, en harmonia amb els principis de la Institució Lliure d’Ensenyament. Va promoure les escoles ambulants on van treballar persones com el poeta García Lorca. Lligat amb això, es va prohibir l’exercici de l’educació a l’església.
Les imposicions que el catolicisme havia establert en el Codi Civil en diverses matèries es van suprimir i es van aprovar el matrimoni civil i el divorci efectiu, així com la nacionalització dels cementeris, fins el moment, sota tutela eclesial, drets que ja existien a gran part d’Europa.
El pressupost del clergat es va suprimir (amb una moratòria), restant en cada confessió el sosteniment del seu personal i serveis; es van suprimir les exempcions d’impostos; es va prohibir l’exercici d’activitats econòmiques no religioses; finalment, es va limitar la possibilitat d’adquirir nous béns immobiliaris.
Es va establir l’autorització oficial per a les manifestacions públiques religioses, el que afectava a processons i actes religiosos en la via pública.
La República va decretar la suspensió de la Companyia de Jesús, una congregació catòlica amb gran influència entre les minories cultes del país a través dels col·legis jesuítics, que simbolitzava el poder per antonomàsia del catolicisme en la societat.
Una Llei de confessions i congregacions religioses va regular a partir de maig de 1933 les relacions amb l’Estat, però la gran majoria de les mesures polítiques adoptades no es van aplicar, ja que el canvi de govern de desembre de 1933 les va deixar en suspens o rectificar.