L’oposició política al govern republicà-socialista va ser dels republicans radicals, el segon partit en escons en les Corts, i de la dreta catòlica.
Els radicals criticaven la inclinació cap als socialistes dels republicans d’esquerra i s’oferien a Azaña per a un pacte exclusivament republicà. A partir de gener de 1933, l’oposició van incrementar la seua acció de crítica qüestionant el govern Azaña i la repressió de la insurrecció anarquista de Casas Viejas (Cadis). Van desplegar un bloqueig parlamentari que va fer trontollar el govern que, tot i això, va guanyar les mocions de confiança i de censura que hi va haver.
Al setembre, sense el suport del PSOE, que havia decidit deixar a soles els republicans, va aconseguir que Alcalá Zamora donarà a Lerroux la presidència del Consell de Ministres. Políticament, els radicals discrepaven d’aspectes concrets de la política agrària i de l’Estatut català, pel que tenien de qüestionament dels principis de la propietat i del sentit identitari espanyol.