Superats els moments inicials de confusió provocada per la renúncia d’Alfons XIII –“la suspensió temporal de la prerrogativa reial” –, la dreta es va reorganitzar durant el primer bienni i va poder concórrer a les eleccions de 1933 en una gran coalició electoral que, dividida l’esquerra, li va donar el triomf per accedir al govern.
La formació Acción Nacional, que va canviar de nom a Acció Popular poc després, i el periòdic “Debate”, fundat per Àngel Herrera, lligat al catolicisme polític, van ser el focus originari. Defensava la mobilització de l’opinió catòlica per a garantir des de l’Estat els principis religiosos, que identificaven amb la identitat espanyola. A primers de 1933, amb el lideratge de José Maria Gil-Robles, es van refundar en la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), en la qual va tenir protagonisme important el partit de Derecha Liberal Republicana, liderat per Lluís Lúcia. Al voltant de la CEDA van confluir les forces conservadores.
En l’opinió catòlica tenia molta influència les pastorals del bisbes espanyols, que movien a defensar principis com la lliberat d’educació o la identificació de l’essència nacional amb el catolicisme.
L’agrupació política dels Agraris, liderada per J. Martínez de Velasco, constituïa també una força d’oposició parlamentària a l’esquerra. Rebutja l’autonomia, la reforma agrària i la forma republicana de l’Estat.
A primers de 1933 es va fundar la primera organització espanyola d’ideologia feixista, les JONS, dirigida per Onésimo Redondo.