La República va ser qüestionada pels sectors socials i ideològics més conservadors del país: per la carlina Comunión Tradicionalista i pel monàrquics alfonsins de Renovación Española. Defensaven formes no democràtiques d’organitzar la societat sobre els principis de la monarquia autoritària catòlica del carlins o sobre formes autoritàries corporatives del alfosins, similars a la dictadura primorriverista. Estaven dirigides pel comde de Rodezno i per Goicoechea, respectivament. Defensaven l’ús de la força per a acabar amb la República.
Els militars van constituir també una força d’oposició per motius diferents. La reforma militar va disgustar a significats militars per dos raons: perquè suposava la intervenció de civils en assumptes militar, el que era considerat una ingerència inacceptable per a un estament que es considerava per damunt de la política, i perquè perjudicava individualment les carreres de molt militars, que van passar de la crítica a l’oposició activa.
El cop d’Estat del general Sanjurjo (agost, 1932) –apartat de la direcció de la Guàrdia Civil després dels esdeveniments d’Arnedo (La Rioja) –, orquestrat des de Madrid i Sevilla amb monàrquics i grans terratinents, va ser desarticulat sense complicacions. Jutjat i empresonat, es va crear una clandestina Unió Militar Española, que s’oposava directament al govern i defensava l’amnistia dels presos.